Cara nord del Cadí (2579 m), espai per a glaciaristes. Canal del Ticó i Canal Sabat

08/02/2020
Introducció

És ben cert que mai plou a gust de tothom. La gran llevantada que tants estralls va deixar al seu pas, al mateix temps  va cobrir generosament de neu tot el pirineu oriental.

Concretament per al Cadí, el resultat ha estat el seu millor vestit hivernal des de fa molts anys. Les línies blanques es mostren perfectament formades i molts dels resalts rocosos habituals no son ara més que simples inflexions dels pendents nevats.

A més a més, els grans contrastos de temperatures d'aquests dies passats han compactat molt la neu, persistint la neu pols només en contats i escassos racons.

S'ha generat així el terreny de joc que desitja qualsevol glaciarista: neu compactada i dura, exigent per poder progressar amb piolet i grampons aplicant les diferents tècniques alpines. Cal estar ben concentrat sobre aquest terreny,  doncs no son condicions que tolerin cap errada i mantenir-se alerta és fonamental.

 Descripció

Aproximació a Prat de Cadí. Partim a les 08:50 del matí

Itinerari seguit

Ens desviem a la dreta per anar a buscar la base de les canals

Quan arribem a Prat de Cadí veiem ja algunes cordades a la zona de la canal de l'Ordiguer. Nosaltres , que valorem especialment tenir la muntanya una mica per a nosaltres, decidim obrir la nostra traça cap a la dreta i anar a buscar les canals situades més amunt. Ja no trobarem ningú fins pràcticament la baixada del Cristall

Un cop fet el delicat flanqueig per accedir a la base de la canal Sabat

L'accés a la canal Sabat ve precedit d'un flanqueig (40 graus) no difícil pero exposat sobre un cingle. En canvi, per la canal del Ticó l'accés és molt més franc. Decidim fer dos grups: uns fem la canal del Ticó i altres fan la canal Sabat. La idea es trovar-se dalt de la carena i fer junts el cim i la baixada per la canal del Cristall. I és així com ho vàrem fer sense cap problema.

Entrada a la canal Sabat

Part intermitja de la canal Sabat

A la part alta de la Canal Sabat

Entrada a la canal del Ticó

Darrers metres de la canal del Ticó (55º). El Miguel ens espera dalt 

La canal del Ticó va presentar condicions de neu dura bastant  exigent, especialment en el tram inicial més dret (45 º) . Després d'una zona intermitja més tumbada, l'ascensió es torna a redreçar i endurir fins la sortida final que vàrem trobar en aquesta ocasió inclinada  a 55º .

En Pol sortint de la canal del Ticó

Un cop superades les canals recorrem els darrers metres fins el Puig de la canal del Cristall (2579 m) a l'esquerra de la foto

Cim!

La Cara Nord del Pedraforca i la serra d'Ensija enrere

Instal·lació de rappel a la part superior de la canal de Cristall

Em preparo per desgrimpar la cornisa per el seu extrem esquerre, evitant així el rappel

El descens per la canal del Cristall va ser una successió de trams de neu pols dura i neu pols sobre una base dura. Amb aquestes condicions es podia baixar amb un punt menys de concentració del que es habitual aquí i es podia emprar part de la ment en simplement contemplar aquest entorn tant magnífic. Pràcticament en tota la canal es podia baixar emprant únicament la tècnica de 'piolet-bastó' tal com es mostra a la fotografia aqui baix.

Condicions ideals en aquest descens de la canal del Cristall

En Miguel, sempre molt ràpid, espera pacientment que acabem de recollir les eines

Estana i el seu decorat de fons

El bon dinar a Estana amb l'agradable companyia del Lluís Basté va posar un bon punt final a aquesta incursió en aquest bell racó del prepirineu.

Canal Sabat :   Martí i Miguel

Canal del Ticó: Pol i Xavier

Pedraforca (2506 m) . La petita gran clàssica

01/02/2020

Introducció

Tots hem fet aquesta muntanya emblemàtica alguna vegada a l'estiu, ja sigui caminant, grimpant o escalant. En qualsevol cas, quan es baixa la via normal de la tartera, sempre hem pensat en com seria aquesta mateixa baixada amb esquís.

I realment és una ascensió que guanya molt al fer-la a l'hivern: el pendent fins l'enforcadura es puja i es baixa molt més fàcilment amb esquís, i acabar  amb piolet i grampons el tram final, des de l'enforcadura al cim, li dona a tot plegat un cert caracter alpí.

És una ascensió ràpida i sense complicacions, gairebé una matinal, que em va agradar repetir després de fer-la per primera vegada  amb en Josep Maria ja fa molts anys.

En aquesta ocasió calia aprofitar la innivació que ens va deixar la darrera llevantada. Condicions que ja no duraràn en aquesta zona, doncs la pujada de temperatures d'aquests darrers dies han estat considerables.

Dificultat i Recorregut

1100 metres de desnivell i 8 km de recorregut
Dificultat a la baixada : S2 i puntualment S2+

Condicions

Neu dura  a la part alta de l'ascensió i neu primavera després i més avall fonda i desfeta.
Vàrem calçar esquís a 1750 metres a la pujada i a la baixada també.
Si es baixa per el tram inferior de l'esquerra ( en el sentit de baixada) cal descalçar-se els esquis un curt tram d'uns vint metres de desnivell (pedres que afloren) fins descalçar-se definitivament a uns 1750 m, justament l'entrada al bosc.

Descripció

El Pedraforca tal com lluïa entre setmana quan vàrem passar per aquí

traçant diagonals a la part baixa de l'itinerari

Itinerari seguit

contrast entrre la neu de la canal i els boscos al fons de la vall

Una pausa poc abans de l'enforcadura

I arribem al coll

Dipòsit d'esquis. Aquí posem grampons

Remuntem la canal a peu

A les pales de la part superior

Cim!

Part superior del descens

Baixem les pales superiors

El Miguel baixant amb esquis la primera canal per damunt de l'enforcadura

Part superior del descens

El Pol passa davant meu

traçant sobre la neu primavera

Tram bastant desfet a la part baixa

I ...cap a casa

Martí, Pol, Bernat, Miguel i Xavier

Serra d'Ensija (2321 m). Exhuberància efímera

29/01/2020

Introducció

Quan les fortes pertorbacions que venen de l'Est visiten el prepirineu oriental, la serra d'Ensija es transforma: les seves dretes canals i els seus arbrats vessants nord s'omplen de la desitjada neu pols i és llavors quan aquests paratges es converteixen en un terreny ideal per a l'esquí de muntanya. Estètic i guarnit d'infinitat d'arbres. Aquestes condicions solen durar  fins que algún maleït vent del sud fa pujar les temperatures.

És un entorn segur. Malgrat la verticalitat dels seus vessants, la presència d'arbres estabilitza els pendents i permet evolucionar per aquest terreny amb un ànim tranquil.

Aquesta vegada vàrem saber aprofitar aquest regal del cel i esccollírem una ruta escènica i exigent que ens va permetre gaudir de bastants dels seus racons amagats. Ens vàrem inspirar en una ruta penjada per Guillem Plans al Wikiloc.

Itinerari seguit

Pleta palomera (1600 m) - Torrent de les Llobateres (que abandonem a cota 1820 aprox) - canal que ens porta a una carena prop del cim de la pleta de l'Ós - Cap de la Gallina pelada (2321 m) - descens de la cara nord fins cota 2030 m - remuntada altra vegada del Cap de la Gallina pelada (2321 m) - descens de la via normal (esquiable fins a 1820 m aprox i de 1650 m (quan retrobem la pista)  fins baix.

Dificultats i recorregut

Una canal no molt inclinada que cal superar amb els esquís a l'esquena.

1100 metres de desnivell i 12.8 km de recorregut

Descens: S3 en el tram arbrat de la cara nord del cim. La resta S2

Descripció

Punt on abandonem la pista

Itinerari seguit

Anem remuntant la canal amb els esquís a l'esquena

La carena porp de la pleta de lÓs. Joc de llums i ombres

A la mateixa carena una mica més amunt

Una mica més enllà s'endivina la continuació de l'itinerari

Fem un flanqueig per sobre del refugi i no hi passsem pas. Al darrera el Pedraforca

Demanem permís als grans arbres glaçats per prosseguir fins el cim (a la dreta) 

Ja a punt de pujar la pala final

Cim!

Inici del descens de la valleta nord, abans del bosc (S3)

Obrint-nos pas entre els arbres (S3)

Una mica més avall

Impressionant la neu que hi havia

Deixem enrere el bosc i entrem més en el centre de la canal

Posem pells a 2030 m i remuntem altra vegada fins el cim

Finalment remuntem el cim per el seu llom Nord

Llum de tarda en aquesta segona ascensió al cim

Tornarem a esperar pacientment condicions com aquestes.

Martí i Xavier