CECMO ALPÍ

dilluns, 3 de febrer del 2020

Pedraforca (2506 m) . La petita gran clàssica

01/02/2020

Introducció

Tots hem fet aquesta muntanya emblemàtica alguna vegada a l'estiu, ja sigui caminant, grimpant o escalant. En qualsevol cas, quan es baixa la via normal de la tartera, sempre hem pensat en com seria aquesta mateixa baixada amb esquís.

I realment és una ascensió que guanya molt al fer-la a l'hivern: el pendent fins l'enforcadura es puja i es baixa molt més fàcilment amb esquís, i acabar amb piolet i grampons el tram final, des de l'enforcadura al cim, li dona a tot plegat un cert caracter alpí.

És una ascensió ràpida i sense complicacions, gairebé una matinal, que em va agradar repetir després de fer-la per primera vegada amb en Josep Maria ja fa molts anys.

En aquesta ocasió calia aprofitar la innivació que ens va deixar la darrera llevantada. Condicions que ja no duraràn en aquesta zona, doncs la pujada de temperatures d'aquests darrers dies han estat considerables.

Dificultat i Recorregut

1100 metres de desnivell i 8 km de recorregut
Dificultat a la baixada : S2 i puntualment S2+

Condicions

Neu dura a la part alta de l'ascensió i neu primavera després i més avall fonda i desfeta.
Vàrem calçar esquís a 1750 metres a la pujada i a la baixada també.
Si es baixa per el tram inferior de l'esquerra ( en el sentit de baixada) cal descalçar-se els esquis un curt tram d'uns vint metres de desnivell (pedres que afloren) fins descalçar-se definitivament a uns 1750 m, justament l'entrada al bosc.

Descripció

El Pedraforca tal com lluïa entre setmana quan vàrem passar per aquí

traçant diagonals a la part baixa de l'itinerari

Itinerari seguit

contrast entrre la neu de la canal i els boscos al fons de la vall

Una pausa poc abans de l'enforcadura

I arribem al coll

Dipòsit d'esquis. Aquí posem grampons

Remuntem la canal a peu

A les pales de la part superior

Cim!

Part superior del descens

Baixem les pales superiors

El Miguel baixant amb esquis la primera canal per damunt de l'enforcadura

Part superior del descens

El Pol passa davant meu

traçant sobre la neu primavera

Tram bastant desfet a la part baixa

I ...cap a casa

Martí, Pol, Bernat, Miguel i Xavier

diumenge, 2 de febrer del 2020

Serra d'Ensija (2321 m). Exhuberància efímera

29/01/2020

Introducció

Quan les fortes pertorbacions que venen de l'Est visiten el prepirineu oriental, la serra d'Ensija es transforma: les seves dretes canals i els seus arbrats vessants nord s'omplen de la desitjada neu pols i és llavors quan aquests paratges es converteixen en un terreny ideal per a l'esquí de muntanya. Estètic i guarnit d'infinitat d'arbres. Aquestes condicions solen durar fins que algún maleït vent del sud fa pujar les temperatures.

És un entorn segur. Malgrat la verticalitat dels seus vessants, la presència d'arbres estabilitza els pendents i permet evolucionar per aquest terreny amb un ànim tranquil.

Aquesta vegada vàrem saber aprofitar aquest regal del cel i esccollírem una ruta escènica i exigent que ens va permetre gaudir de bastants dels seus racons amagats. Ens vàrem inspirar en una ruta penjada per Guillem Plans al Wikiloc.

Itinerari seguit

Pleta palomera (1600 m) - Torrent de les Llobateres (que abandonem a cota 1820 aprox) - canal que ens porta a una carena prop del cim de la pleta de l'Ós - Cap de la Gallina pelada (2321 m) - descens de la cara nord fins cota 2030 m - remuntada altra vegada del Cap de la Gallina pelada (2321 m) - descens de la via normal (esquiable fins a 1820 m aprox i de 1650 m (quan retrobem la pista) fins baix.

Dificultats i recorregut

Una canal no molt inclinada que cal superar amb els esquís a l'esquena.

1100 metres de desnivell i 12.8 km de recorregut

Descens: S3 en el tram arbrat de la cara nord del cim. La resta S2

Descripció

Punt on abandonem la pista

Itinerari seguit

Anem remuntant la canal amb els esquís a l'esquena

La carena porp de la pleta de lÓs. Joc de llums i ombres

A la mateixa carena una mica més amunt

Una mica més enllà s'endivina la continuació de l'itinerari

Fem un flanqueig per sobre del refugi i no hi passsem pas. Al darrera el Pedraforca

Demanem permís als grans arbres glaçats per prosseguir fins el cim (a la dreta)

Ja a punt de pujar la pala final

Cim!

Inici del descens de la valleta nord, abans del bosc (S3)

Obrint-nos pas entre els arbres (S3)

Una mica més avall

Impressionant la neu que hi havia

Deixem enrere el bosc i entrem més en el centre de la canal

Posem pells a 2030 m i remuntem altra vegada fins el cim

Finalment remuntem el cim per el seu llom Nord

Llum de tarda en aquesta segona ascensió al cim

Tornarem a esperar pacientment condicions com aquestes.

Martí i Xavier

dissabte, 25 de gener del 2020

Balandrau (2585 m) des de Tregurà. La calma després de la tempesta

24/01/2020

Després de varis dies d'inundacions, grans nevades, pluges torrencials, vent huracanat i destrosses escampades aquí i allà per tot el territori, la capritxosa natura va decidir regalar-nos un dia tranquil, fresquet, assolellat i sense vent.

Haviem esperat molt, així que no vaig dubtar un moment en demanar un dia lliure a la feina per poder-lo aprofitar, doncs és ben cert que un dia que es perd ja l'has perdur per sempre. Llàstima que els altres companys no s'ho poguéssin organitzar.

En aquesta ocasió vàrem ser prudents, doncs la nevada havia estat considerable i a més a més amb molt de vent. Calia doncs escollir un llarg itinerari sobre terreny simple orientat al sud i el vell Balandrau era un candidat ideal.

Finalment la sortida ens va regalar una pujada ràpida, sobre neu compactada que lliscava molt bé i uns descensos memorables, el primer dels quals va ser la baixada directa des del cim fins la pista forestal a 2030 m: 550 metres de desnivell sobre una neu pols que la forma de la valleta havia pogut conservar malgrat el vent d'aquests dies passats. El segon descens fins el cotxe, a cotes més baixes, es desenvolupà sobre una neu primavera cremeta al punt.

Poc més podiem desitjar. Després d'una estressada sortida al Prineu occidental fa dos setmanes, ens feia falta una sortida com aquesta.

Desnivell: 1280 m

Recorregut: 18,30 Km

Dificultat: S2

Descripció