Tour del Puigmal (2910 m)

17 de març de 2018

Itinerari:
Cotzé (1890 m) (aparcament de baix de l'antigua estació Puigmal) - Puigmal (2910 m) - Descens cap el pluviòmetre - (2460 m) - ascensió al Coll (2750 m) al SO del Pic del Segre - descens de la Vall del Segre fins cota 2180 m) - ascens a la collada (2750 m) al E del Puigmal de Llo - Descens a Cotzé (1890 m)

Desnivell : D+ / D- : 1840 m / 1840 m
Dificultat : S2
Horari: Unes 7 hores 

Descripció:

Sortim a les 9:30 del matí de l'aparcament de baix de l'antiga estació de Puigmal (Cotzé 1890 m) amb la intenció d'aprofitar al màxim la finestra de bon temps que es preveu fins a migdia. El termòmetre marca -3ªC.

Immediatament ens adonem que la nevada de divendres ha deixat un bon gruix de neu pols molt seca i d'un lliscar molt suau sobre una base ja molt estable. Condicions ideals que un dia de mal temps no ens podia impedir de disfrutar. 

Així, varem optar per fer la sortida el més llarga possible, un itinerari que em mostrà en Josep Maria ja fa unes quantes temporades. Ens varem concentrar així en l'itinerari gaudint d'aquelles condicions superbes i en el seu moment, a partir de les 14 hrs, varem saber suportar  estòicament la  intensa nevada que ens acompanyà ja des del descens de la Vall del Segre i l'espessa boira que amenitzà el primer tram del descens  de la collada del Puigmal de Llo.

Vàrem trobar algun petit grup d'esquiadors de muntanya en l'ascensió al Puigmal. A partir d'aquí la solitud més absoluta ens acompanyà durant tota la travessia.

Itinerari seguit enregistrat al GPS

El Puigmal al fons des del final de la pista

Punt on decidim abordar la pujada més directa

Al fons el Puigmal de Llo i la petita collada a la seva dreta per on tornarem al final del dia

Apropant-nos al Puigmal

El Pol amb el Puigmal de Llo al seu darrera a la dreta

La part final ja més ventada

Puigmal !

Arribant al coll SO del Pic del Segre

Des del coll, el Pic del Segre ens saluda

Inici del descens de la vall del Segre

En plena baixada de la  vall del Segre. 600 metres continus de baixada!

El Pol en el descens de la vall del Segre

Punt final del descens de la vall del Segre (2140 m) .. i comença a nevar fort

Remuntant enimg de la intensa nevada cap al coll del Puigmal de Llo

Biaxant cap a Cotzet. Per sort la visibilitat ha millorat

Un altre dia excepcional.

Pol i Xavier

Travessia Coll de Puymorens - Merens les Vals

Data: 10 de març de 2018

Itinerari: Coll de Puymorens - Portella de la coma d'en Garcia (2554 m) - Refugi des Besines - Portella des Besines (2333 m)  - Estació de tren de Merens-les-vals (1028 m)
Desnivell D+ / D- : 1040 m / 1890 m
Dificultat : S2
Horari: unes 7 hores a ritme tranquil.

Encertada proposta d'en Josep Maria per recórrer aquest variat i clàssic  itinerari de l'Arieja. És un dels imprescindibles però només en anys de bona neu, doncs fa falta un bon gruix per cobrir les gruixudes pedres de granit de la vall del riu de Nabre  i a més a més cal baixar caminant fins el poble de Merens (1200 m) o si volem tornar amb tren, l'estació es troba llavors a cota 1028 m.

Nosaltres poguérem baixar esquiant fins la cota 1615 m, després d'uns dies de pujada de temperatures i plujes que havien fet pujar la cota de neu. Tot  i així, la part del GR que varem baixar a peu es va poder fer de forma bastant agradable. La neu va resultar bastant bona, només una mica pesada a la part baixa de les valls.

A la tornada li varem afegir l'atractiu de prendre el tren a l'estació de Merens les Vals fins a l'estació de  Puymorens, dos parades més enllà, on teniem estacionat un dels vehicles.

Itinerari seguit

Coll de Puymorens (1920 m) . Comença la festa

De miica en mica el dia va millorant

L'amplia vall que porta a la Portella

Arribant a la Portella de la Coma d'en Garcia (2554 m)

Bé, aquest coll ja el tenim

Baixada per bona neu

Més avall disfrutant de les pales que porten a la vall del riu Besines

Remuntant cap el refugi

El refugi des Besines, normalment tancat a l'hivern

La vall que acabem de baixar

Remuntant cap al coll des Besines. Puigpedrós de Lanós al darrera.

La Teresa equipant-se en el bell mig del coll des Besines (2333 m)

Iniciem el bell descens (S2)

El Josep Maria i la Teresa poc abns de l'obligat tub que portarà directa al fons de la vall

Espectacular allau que hem de creuar en el camí de baixada al poble

Les primeres cases de Merens les Vals

Una estona per relaxar-nos tot esperant el tren de tornada

Mapa IGN 2249 OT   BOURG-MADAME


Teresa, Josep Maria, Xavi i Xavi

Complint somnis: Matagalls desde Collfornic

Dimarts 6/02/2018

Itinerari -  Coll formic (1.142m) – Coll Saprunera – Matagalls (1.698m) – Coll Saprunera – Coll formic

Material - Frontal i GPS per la baixada

Desnivell Total: 750 M D+

En els últims dies la meteorologia ens va regalar una nevada abundant a molts racons del país que, sumada a les temperatures baixes i la falta de vent, va deixar moltes muntanyes esquiables. Molts esquiadors de muntanya van aprofitar per gaudir de sortides que normalment no es poden realitzar, i nosaltres no podíem ser menys.

El Montseny és un massís que cau prop de la nostra vila, Caldes de Montbui, i teníem moltes ganes d’esquiar-hi. Així que ja vam tenir clar l’objectiu!

Amb els esquís des de Coll Formic

Un dimarts a un quart de sis de la tarda ens vam trobar en Martí, en Miguel i jo mateix (Pol) a Coll Formic per començar la tant desitjada esquiada. No només nosaltres vam tenir la mateixa idea.  Així que Coll Fornic estava ple de gent un dimarts a la tarda gaudint de la neu.

Per evitar trobar-nos amb massa gent vam decidir no pujar per la ruta tradicional i la decisió va ser l’encertada. Al llarg de tot el recorregut només ens vam creuar amb 4 esquiadors que ens van confirmar el bon estat de la neu i la possibilitat de esquiar des del cim.

La primera pujada la vam fer seguint la pista mentre voltejavem el Turó d’en Bega fins arribar al Pla d’en Besa. Allí ens vam endinsar per una zona d’arbres que ens va oferir unes vistes espectaculars. El Matagalls s’havia vestit de gala per rebre’ns.

En dues ocasions, ens vam haver de treure els esquis per creuar petits rierols. Un cop vam arribar al Coll Saprunera ( 1393m). Vàrem aprofitar per coronar el petit Turó de Collsaprunera (1407m) on ens va tocar encendre els frontals. El sol ja començava a marxar i la nit ens va arribar amb cel estrellat i la presència d’un ben negre que presagia una nevada. ¿ Què més podíem demanar?

Ens vam acostar al cim tot gaudint d’un silenci espectacular i emocionats per poder coronar el Matagalls de nit amb esquís. En diverses ocasions vam comentar els bon estat de la neu i com de contents estàvem. Els últims 150 metres al cim els fem sota una nevada que va anar guanyant intensitat. Finalment, arribem dalt del cim del Matagalls amb un somriure dibuixat a la cara. Quina felicitat!

Després d’un parell de fotografies, vam treure les pells i va començar la baixada tot seguint el mateix camí de pujada. No volíem perdre el recorregut de pujada mentre gaudíem d’una neu excel·lent.

La baixada la vam fer sense cap problema. Només en dos petits trams vam haver de fer l’escaleta per evitar les pedres que havien quedat exposades per culpa del vent. La resta de la baixada la vàrem gaudir amb una nevada que va anar perdent intensitat amb la mateixa rapidesa que perdem cota.

Tant de bo poguéssim gaudir del Montseny amb els nostres esquís més sovint!

Directa Takokardia, Pala Alta, Montroig

140 m
6a+/A2-
Semi equipada: reunions de 2 espits (R5 2 pitons), algun espit al 1r i 5è llarg, pitons en alguns passos més obligats
Obertura: J. Marmolejo i companyia el 1993 (vegeu ressenya original)
Material: joc de friends i micros, joc de tascons, 5 pitons variats (2 V, 1U, 1 pla, 1 universal), falquetes de fusta poden ser molt útils.
Repetidors: Gemma i Pau

Ressenya original

La via s'inicia a l'esquerra de la concorreguda Diedre Blanqueta, per una marcada fissura amb un espit a la part alta:

La via comença a la fletxa vermella, a l'esquerra del Diedre Blanqueta.
Imatge modificada de https://escalatroncs.com

De la guia, modificada pel J. Marmolejo

Descobreixo aquest via arran que en Jordi Marmolejo publica al fb que ha restaurat l'última reunió. Mirant el traçat de la guia de la Noguera que penja ja ens sembla que no pot tenir desperdici... Quan a sobre no trobem cap informació per internet ens acabem de convèncer. Ens ha semblat una molt bona via, que va trobant un recorregut lògic per superar aquest pany de paret, en general amb bones possibilitats per l'autoprotecció. Combina escalada de fissures, diedres, sostrets, plaques i artificial a equipar, què més es pot demanar amb 140 m! Tots els llargs tenen el seu interès, no diríem que n'hi cap de tràmit... La roca és bona en general, però en alguns trams curts no tant, caldrà mirar-s'ho bé en aquests casos. En definitiva, una bona via d'aventura pels dies curts d'hivern!

L1+L2 (30+10 m)
Fàcils d'empalmar i el més raonable al nostre parer. L1 esplèndid, força atlètic a la vegada que cal col·locar-s'hi bé per no esbufegar massa. Comença per una evident fissura (espit al pas clau) i continua passant dos sostres per sota. Compte amb la roca quan perdem verticalitat. El L2 és una curiosa xemeneia.

L3 (25 m)
Uns 15 m d'artificial a equipar, només hi trobem un pont de roca i un parell de pitons a la sortida. Fissura sovint cega i dominada per forats irregulars. Pitonem un parell de passos (Vs), però recomanable pitonar algun pas més per evitar passos de friends precaris. La fusta pot ser ben útil. Sortida en lliure atlètica per la mateixa fissura quan perd verticalitat.

L4 (25 m)
En la nostra vertical, la fissura es converteix en una gran cova. Nosaltres anirem tirant amb tendència a l'esquerra, amb alguns pitons que ens ajuden en la navegació.

L5 (25 m)
Arrenca amb uns 10 m d'escalada artificial, per una placa desplomada. Alguns burins permeten progressar en Ae on no hi ha forats on emplaçar flotants. Sortida en lliure a partir d'un pont de roca cap a la dreta en un flanqueig espectacular i exigent. Finalment pugem verticalment cap a una vella sabina, a la dreta de la qual trobem la reunió.

L6 (25m)
Placa de roca aspra i molt adherent. Llarg vertical fins al final, amb trams on cal mirar-s'ho per triar el millor camí. Molt guapo, et permet acabar la via amb la sensació d'haver hagut d'escalar del primer a l'últim metre. Reunió en una carrasca ben ferma.