Directa Takokardia, Pala Alta, Montroig

140 m
6a+/A2-
Semi equipada: reunions de 2 espits (R5 2 pitons), algun espit al 1r i 5è llarg, pitons en alguns passos més obligats
Obertura: J. Marmolejo i companyia el 1993 (vegeu ressenya original)
Material: joc de friends i micros, joc de tascons, 5 pitons variats (2 V, 1U, 1 pla, 1 universal), falquetes de fusta poden ser molt útils.
Repetidors: Gemma i Pau

Ressenya original

La via s'inicia a l'esquerra de la concorreguda Diedre Blanqueta, per una marcada fissura amb un espit a la part alta:

La via comença a la fletxa vermella, a l'esquerra del Diedre Blanqueta.
Imatge modificada de https://escalatroncs.com

De la guia, modificada pel J. Marmolejo

Descobreixo aquest via arran que en Jordi Marmolejo publica al fb que ha restaurat l'última reunió. Mirant el traçat de la guia de la Noguera que penja ja ens sembla que no pot tenir desperdici... Quan a sobre no trobem cap informació per internet ens acabem de convèncer. Ens ha semblat una molt bona via, que va trobant un recorregut lògic per superar aquest pany de paret, en general amb bones possibilitats per l'autoprotecció. Combina escalada de fissures, diedres, sostrets, plaques i artificial a equipar, què més es pot demanar amb 140 m! Tots els llargs tenen el seu interès, no diríem que n'hi cap de tràmit... La roca és bona en general, però en alguns trams curts no tant, caldrà mirar-s'ho bé en aquests casos. En definitiva, una bona via d'aventura pels dies curts d'hivern!

L1+L2 (30+10 m)
Fàcils d'empalmar i el més raonable al nostre parer. L1 esplèndid, força atlètic a la vegada que cal col·locar-s'hi bé per no esbufegar massa. Comença per una evident fissura (espit al pas clau) i continua passant dos sostres per sota. Compte amb la roca quan perdem verticalitat. El L2 és una curiosa xemeneia.

L3 (25 m)
Uns 15 m d'artificial a equipar, només hi trobem un pont de roca i un parell de pitons a la sortida. Fissura sovint cega i dominada per forats irregulars. Pitonem un parell de passos (Vs), però recomanable pitonar algun pas més per evitar passos de friends precaris. La fusta pot ser ben útil. Sortida en lliure atlètica per la mateixa fissura quan perd verticalitat.

L4 (25 m)
En la nostra vertical, la fissura es converteix en una gran cova. Nosaltres anirem tirant amb tendència a l'esquerra, amb alguns pitons que ens ajuden en la navegació.

L5 (25 m)
Arrenca amb uns 10 m d'escalada artificial, per una placa desplomada. Alguns burins permeten progressar en Ae on no hi ha forats on emplaçar flotants. Sortida en lliure a partir d'un pont de roca cap a la dreta en un flanqueig espectacular i exigent. Finalment pugem verticalment cap a una vella sabina, a la dreta de la qual trobem la reunió.

L6 (25m)
Placa de roca aspra i molt adherent. Llarg vertical fins al final, amb trams on cal mirar-s'ho per triar el millor camí. Molt guapo, et permet acabar la via amb la sensació d'haver hagut d'escalar del primer a l'últim metre. Reunió en una carrasca ben ferma.