dimecres, 14 de febrer del 2018

Puig Estela i el Taga (2040 m) com no els havíem vist mai

Dijous 08/02/2018

Itinerari : Ermita de Santa Magdalena (1270 m) - Puig Estela (precim esquiable) - Taga (2040 m) - Ermita de Santa Magdalena (1270 m)

Desnivell total : D+ / D- : Uns 1000 m de desnivell
Dificultat: S2 . Formidable esquí en bosc clar i pales obertes

Amb moltes expectatives em trobo amb en Xavi a Aiguafreda a les 06:30 hrs. El país es troba sota els efectes d'una gota d'aire fred i la neu, molt seca, ha caigut sense vent dimarts i part de dimecres.
 
Quan arribem a l'ermita de Santa Magdalena el termòmetre marca -10.5 ºC pero pujarà lleugerament a mesura que avança el dia. La neu la trobem al principi lleugerament crostada però esdevé totalment pols i molt suelta tot just sortir de la pista forestal.

Mai havia trobat tanta i tan bona neu en aquest massís. Els bellíssims descensos que vàrem encadenar recordaven més les baixades de mitja muntanya dels Alps que els habituals de les nostres muntanyes.



Orientem les nostres passes al llom que ens durà al Puig Estela

El Xavi remuntant la darrera part del Puig Estela

Els efectes de llum varen ser espeectaculars

Contrallum en la carena

A la nostra esquerra el nostre cimet, just  on acaba la part esquiable del Puig Estela
El Xavi content al cim. Darrera seu el Taga, on anirem poc després

Inici del descens del Puig Estela

El Xavi passa veloç per el meu costat

Iniciant la part del bosc,  més pendent (S2)

Més avall, xalant de valent

La part final, just quan el bosc s'obre


Remuntant el llom NE del Taga


Cim !


El bellíssim vessant Nord del Taga, per on hem baixat




Una darrera mirada al descens del Puig Estela que haviem fet primer

La part final del descens , poc abans de la pista

Xavi i Xavi



diumenge, 4 de febrer del 2018

La Vall d'Aure. Esquí de muntanya als voltants de Saint Lary


25 al 29 de gener de 2018. 

Sortida dissenyada el mateix dia 25 en el bar Sport de Bellcaire arribant a Balaguer. Vàrem canviar el nostre objectiu inicial als Alps i ens dirigirem a aquesta vall després de la generosa nevada (50 cm) amb temperatures fredes que habia rebut aquesta zona del Pirineu. Els dies seguents demostraren l'encert d'aquesta decisió.

L'allotjament el férem en un apartament a Arreau, prop de Saint Lary.



26/01/2018
Le Cap de Laubère (2179 m) des del poble de  Ens (1200 m)
Desnivell: 1000 m + 300 m = 1300 metres en total
Dificultat: S2

Bell i variat itinerari des del pintoresc i ben conservat poble de Ens. Es comença primer per prats i després es prossegueix per amplies pales. Progressivament s'entra en terreny propi d'alta muntanya . 

Les vistes des del cim son espectaculars en totes direccions i en particular  sobre la vall de Rioumajou. Varem fer un esplèndid descens fins la cota 1620. Aquí tornarem a posar pells i tornarem a ascendir per l'extrem esquerre  de la vall ( en sentit de pujada) fins un fals cim secundari (1950 m), verge de traces i allunyat dels grups d'esquiadors que  començaven a pujar aquell dia.

Es un cim bastant frequentat, però es pot gaudir del silenci i tenir el privilegi de descendre per pales verges si matinem força, tal com va ser el nostre cas.

El petit poble de Ens (1200 m)

Els prats després del poble
Primers metres de l'ascensió (-4ºC)
El Pol gaudint de la fresca matinal


El sol de gener busca el seu camí

En Miguel enmig dels boscos nevats de la part baixa de l'ascensió


Deixant enrere la zona del bosc


Més amunt obrim una traça més directa



Més amunt la vall s'obre més i es veu ja el cim


En Miguel arribant al coll després d'un tram una mica gelat i dret


Cim !!!
Des del cim, la vall d'accés al pic de Thou ... un altre hivern

Baixant la pala cimera del Cap de Lobère

A la part mitja de la baixada


Festival de neu pols per les àmplies pales de la part mitja del descens (S2)


Iniciem el descens del nostre 'segon' cim del dia

La vall d'Aure al fons


Schusss!




27/01/2018
Soum des Salettes (2976 m ) des de Piau Engaly (1800 m)
Desnivell : 1150 m
Dificultat : S2. La pala de S3 sota el cim no estava en condicions

Càssica ascensió a aquest cim d'alta muntanya. Un altre dia de bon temps i millor neu.

Poc després de deixar l'aparcament de l'estació


La primera part de l'ascensió. Observem que ningú ha realitzat el descens per aquí


 



Exposat flanqueig per retrobar el camí 'normal', poc abans del port de Campbieil


Del port al cim la neu tenia poca base i haguérem de fer el camí a peu (F)

En Pol pocs metres abans de la fita cimera del Soum des Salettes


Cim !!!


Panoràmica des del cim



Amb moltes precaucions desfem el flanqueig del matí. La neu s'ha mantingut malgrat el sol de tot el dia

En Miguel aliviat després del flanqueig. Tenim la porta a oberta a pales i més pales de neu verge fins baix de tot
En Miguel obrint les pales de la part mitja de la baixada


Altra vegada festival de neu pols a la baixada

Ens estem malacostumant



28/01/2018
Coll de l'Aiguillette (2400 m) des de la boca nord del túnel de Bielsa (1825 m)
Desnivell : 575 m
Dificultat : S2

Aprofitem el matí abans de tornar a Caldes per fer un darrer descens. El cim de l'Aiguillette pròpiament estava molt ventat i optarem per anar directament al coll, molt més ben innivat.

El descens el ferem per les palas orientades al Nord de la vall, encara verges, alternant flanquejos i descensos directes. La neu seguia mantenint les seves propietats en aquest vessant tant ben orientat.

En el coll, amb part  del massís de la Múnia al davant



Bibliografia:

Mapa IGN 1748ET Neouvielle

Llibre Ski de Randonnée. Vol. 2.
Frederic Cabot
Rando Editions


Miguel, Pol i Xavier


dimarts, 26 de desembre del 2017

Turon de Neouvielle (3035 m ) des del refugi de la Glère

Dates: del 22 al 24 de desembre de 2017

Itinerari:
Primer dia: Aparcament a la petita ruta de Lienz (1500 m) - Refugi de la Glère (2150 m)
Segon dia: Refugi de la Glère (2150 m) - llac de la Glère (2103 m) - Remuntar la vall de la Glère - Turon de Neouvielle (3035 m) - Descens per el mateix itinerari.

Desnivells:  Primer dia: 650 m . Segon dia: 950 m

Dificultat: S3 en el tram inicial d'entrada a la gelera de Maniportet (45º). La resta S2

Allotjament: Refugi de la Glère. Confortable. Obert lliure a l'hivern. Taules, bancs i olles per l'aigua. Estufa amb fusta de qualitat a la sala comuna i habitacions de 4 places al pis superior. Llits equipats amb matalassos i mantes de 'qualitat'. Sac de dormir totalment opcional. Aigua obtinguda per fusió de la neu sobre l'estufa. 8 euros per nit.


Condicions trobades:

Neu molt dura en la pista d'accés al refugi. Va demanar concentració a la baixada.
Neu dura amb bona adherència (ganivetes) des del llac (2103 m) fins la cota 2400 aprox.
A partir de la cota 2400,  neu pols compactada que es va alleugerint progressivament.
A partir de la cota 2900 neu pols excel·lent.
Neu 'crema' a la baixada en la pala que porta directament al llac (2200 fins 2100) .
En resum, unes condicions perfectament esquiables si bé una mica 'dures' a la part baixa de l'ascensió, entre l'aparcament i el refugi.

Descripció:

Una vegada més hem tingut l'oportunitat d'esgarrapar un dia a la feina i disfrutar així de la tranquilitat i solitud hivernals d'aquest massís del Pirineu. Ens va atraure especialment poder dormir en el refugi de la Glère, suficientment allunyat de la vall, ben situat i millor equipat.

En quant a l'ascensió, cal dir que és molt variada : cal resseguir el curs de la vall superant una sèrie de resalts, flanquejar llacs i fins i tot superar un mur inclinat amb els esquis a l'esquena a la cota 2900. I tot això envoltats per el mateix pic de Neouvielle, l'aresta dels tres consellers, etc, etc.

Les condicions de neu, malgrat la pluja de dilluns que havia afectat les cotes baixes , les condicions es varen mantenir per poder disfrutar de la baixada sense problemes, sense que la tant temuda 'crosta' fes acte de presència.

El capvespre de divendres a la terrassa del refugi de la Glère
La nit
Bricolatge per poder engegar l'estufa

Pujant al cim. Cercant el nostre camí

La vall es suau però hi ha varis ressalts bastant drets



Per fi els primers raigs de llum darrera l'aresta dels tres Consellers


Arrivant al cim. Han estat 5 hores d'esforços

Cim!

La neu pols de la pala cimera. Al fons el cim del Turon

Esquiant amb el Pic de Neouvielle al fons

Poc abans d'entrar a la gelera de Maniportet. Al fons la Bigorra


Descens de la part alta de la gelera de Maniportet. A la dreta les nostres traces de pujada

Un dels molts flanquejos d'aquest bell descens


Atravessant el llac de Mounicou a la baixada. Un dels pocs punts on cal 'remar'


Martí, Pol i Xavier