diumenge, 4 de febrer del 2018

La Vall d'Aure. Esquí de muntanya als voltants de Saint Lary


25 al 29 de gener de 2018. 

Sortida dissenyada el mateix dia 25 en el bar Sport de Bellcaire arribant a Balaguer. Vàrem canviar el nostre objectiu inicial als Alps i ens dirigirem a aquesta vall després de la generosa nevada (50 cm) amb temperatures fredes que habia rebut aquesta zona del Pirineu. Els dies seguents demostraren l'encert d'aquesta decisió.

L'allotjament el férem en un apartament a Arreau, prop de Saint Lary.



26/01/2018
Le Cap de Laubère (2179 m) des del poble de  Ens (1200 m)
Desnivell: 1000 m + 300 m = 1300 metres en total
Dificultat: S2

Bell i variat itinerari des del pintoresc i ben conservat poble de Ens. Es comença primer per prats i després es prossegueix per amplies pales. Progressivament s'entra en terreny propi d'alta muntanya . 

Les vistes des del cim son espectaculars en totes direccions i en particular  sobre la vall de Rioumajou. Varem fer un esplèndid descens fins la cota 1620. Aquí tornarem a posar pells i tornarem a ascendir per l'extrem esquerre  de la vall ( en sentit de pujada) fins un fals cim secundari (1950 m), verge de traces i allunyat dels grups d'esquiadors que  començaven a pujar aquell dia.

Es un cim bastant frequentat, però es pot gaudir del silenci i tenir el privilegi de descendre per pales verges si matinem força, tal com va ser el nostre cas.

El petit poble de Ens (1200 m)

Els prats després del poble
Primers metres de l'ascensió (-4ºC)
El Pol gaudint de la fresca matinal


El sol de gener busca el seu camí

En Miguel enmig dels boscos nevats de la part baixa de l'ascensió


Deixant enrere la zona del bosc


Més amunt obrim una traça més directa



Més amunt la vall s'obre més i es veu ja el cim


En Miguel arribant al coll després d'un tram una mica gelat i dret


Cim !!!
Des del cim, la vall d'accés al pic de Thou ... un altre hivern

Baixant la pala cimera del Cap de Lobère

A la part mitja de la baixada


Festival de neu pols per les àmplies pales de la part mitja del descens (S2)


Iniciem el descens del nostre 'segon' cim del dia

La vall d'Aure al fons


Schusss!




27/01/2018
Soum des Salettes (2976 m ) des de Piau Engaly (1800 m)
Desnivell : 1150 m
Dificultat : S2. La pala de S3 sota el cim no estava en condicions

Càssica ascensió a aquest cim d'alta muntanya. Un altre dia de bon temps i millor neu.

Poc després de deixar l'aparcament de l'estació


La primera part de l'ascensió. Observem que ningú ha realitzat el descens per aquí


 



Exposat flanqueig per retrobar el camí 'normal', poc abans del port de Campbieil


Del port al cim la neu tenia poca base i haguérem de fer el camí a peu (F)

En Pol pocs metres abans de la fita cimera del Soum des Salettes


Cim !!!


Panoràmica des del cim



Amb moltes precaucions desfem el flanqueig del matí. La neu s'ha mantingut malgrat el sol de tot el dia

En Miguel aliviat després del flanqueig. Tenim la porta a oberta a pales i més pales de neu verge fins baix de tot
En Miguel obrint les pales de la part mitja de la baixada


Altra vegada festival de neu pols a la baixada

Ens estem malacostumant



28/01/2018
Coll de l'Aiguillette (2400 m) des de la boca nord del túnel de Bielsa (1825 m)
Desnivell : 575 m
Dificultat : S2

Aprofitem el matí abans de tornar a Caldes per fer un darrer descens. El cim de l'Aiguillette pròpiament estava molt ventat i optarem per anar directament al coll, molt més ben innivat.

El descens el ferem per les palas orientades al Nord de la vall, encara verges, alternant flanquejos i descensos directes. La neu seguia mantenint les seves propietats en aquest vessant tant ben orientat.

En el coll, amb part  del massís de la Múnia al davant



Bibliografia:

Mapa IGN 1748ET Neouvielle

Llibre Ski de Randonnée. Vol. 2.
Frederic Cabot
Rando Editions


Miguel, Pol i Xavier


dimarts, 26 de desembre del 2017

Turon de Neouvielle (3035 m ) des del refugi de la Glère

Dates: del 22 al 24 de desembre de 2017

Itinerari:
Primer dia: Aparcament a la petita ruta de Lienz (1500 m) - Refugi de la Glère (2150 m)
Segon dia: Refugi de la Glère (2150 m) - llac de la Glère (2103 m) - Remuntar la vall de la Glère - Turon de Neouvielle (3035 m) - Descens per el mateix itinerari.

Desnivells:  Primer dia: 650 m . Segon dia: 950 m

Dificultat: S3 en el tram inicial d'entrada a la gelera de Maniportet (45º). La resta S2

Allotjament: Refugi de la Glère. Confortable. Obert lliure a l'hivern. Taules, bancs i olles per l'aigua. Estufa amb fusta de qualitat a la sala comuna i habitacions de 4 places al pis superior. Llits equipats amb matalassos i mantes de 'qualitat'. Sac de dormir totalment opcional. Aigua obtinguda per fusió de la neu sobre l'estufa. 8 euros per nit.


Condicions trobades:

Neu molt dura en la pista d'accés al refugi. Va demanar concentració a la baixada.
Neu dura amb bona adherència (ganivetes) des del llac (2103 m) fins la cota 2400 aprox.
A partir de la cota 2400,  neu pols compactada que es va alleugerint progressivament.
A partir de la cota 2900 neu pols excel·lent.
Neu 'crema' a la baixada en la pala que porta directament al llac (2200 fins 2100) .
En resum, unes condicions perfectament esquiables si bé una mica 'dures' a la part baixa de l'ascensió, entre l'aparcament i el refugi.

Descripció:

Una vegada més hem tingut l'oportunitat d'esgarrapar un dia a la feina i disfrutar així de la tranquilitat i solitud hivernals d'aquest massís del Pirineu. Ens va atraure especialment poder dormir en el refugi de la Glère, suficientment allunyat de la vall, ben situat i millor equipat.

En quant a l'ascensió, cal dir que és molt variada : cal resseguir el curs de la vall superant una sèrie de resalts, flanquejar llacs i fins i tot superar un mur inclinat amb els esquis a l'esquena a la cota 2900. I tot això envoltats per el mateix pic de Neouvielle, l'aresta dels tres consellers, etc, etc.

Les condicions de neu, malgrat la pluja de dilluns que havia afectat les cotes baixes , les condicions es varen mantenir per poder disfrutar de la baixada sense problemes, sense que la tant temuda 'crosta' fes acte de presència.

El capvespre de divendres a la terrassa del refugi de la Glère
La nit
Bricolatge per poder engegar l'estufa

Pujant al cim. Cercant el nostre camí

La vall es suau però hi ha varis ressalts bastant drets



Per fi els primers raigs de llum darrera l'aresta dels tres Consellers


Arrivant al cim. Han estat 5 hores d'esforços

Cim!

La neu pols de la pala cimera. Al fons el cim del Turon

Esquiant amb el Pic de Neouvielle al fons

Poc abans d'entrar a la gelera de Maniportet. Al fons la Bigorra


Descens de la part alta de la gelera de Maniportet. A la dreta les nostres traces de pujada

Un dels molts flanquejos d'aquest bell descens


Atravessant el llac de Mounicou a la baixada. Un dels pocs punts on cal 'remar'


Martí, Pol i Xavier

dissabte, 16 de desembre del 2017

Pic de Mortiers (2605 m) des de Formigueres en itinerari circular

Zona Capcir – Pirineu Oriental (França)
Massís Pirineus – sector Carlit
Distància 21 km
Desnivell positiu 1.300 m
Dificultat S2
Horari 7 h 45 min (ritme relaxat)
Data 13 de desembre de 2017

Descripció

Magnífica proposta d'en Pol d'aprofitar un dia entre setmana per pujar al Pirineu. La tranquil·litat i la pau que gaudirem no va tenir preu.

Cal remarcar la tornada a l'activitat d'en Martí després d'un intens període de rehabilitació arran de la seva operació. Va semblar que les condicions que trobàrem a la sortida donaven la benvinguda a aquest retrobat muntanyenc.

El retorn de la Bèstia
El retorn de la Bèstia

Condicions trobades

La nit anterior havia deixat una lleugera capa de neu sobre una base ja consolidada. El fons de les valls predominava la neu en pols i les carenes ventades exhibien de tant en tant clapes de neu i d'herba gelada. En especial la baixada de la Serra de Mauri, la pala somital del Pic de Mortiers i en general tota la vall de Galba presentaven molt bones condicions de neu, en general pols. No es trobà neu crosta en cap part del recorregut.

Un inoportú episodi de boira densa ens embolcallà durant la darrera part de l'ascensió al Pic de Mortiers. Aquí el GPS amb l'itinerari carregat prèviament fou de gran utilitat (un Garmin Oregon 600).

Pujada per l'estació de Formigueres

Iniciem la sortida des de l'estació d'esquí de Formigueres a 1.650 m. Els primers metres transcorren per les pistes sorprenentment buides a −4 °C, amb una base de neu ja consolidada i una lleugera capa fresca de la nit anterior.

Pujada per una estació sorprenentment buida a -4ºC
Pujada per una estació sorprenentment buida (−4 °C)

Travessa de la Serra de Mauri

Un cop superada l'estació, enfilem cap a la Serra de Mauri. Les carenes ventades alternen clapes de neu i herba gelada, amb algun túnel de vent que convida a no aturar-se gaire. El paisatge recorda una petita Sibèria, amb el Petit Peric presidint l'horitzó al fons.

Apunt de travessar el túnel de vent de la Serra de Mauri
Apunt de travessar el túnel de vent de la Serra de Mauri
Petita Sibèria a la Serra de Mauri. Al fons el Petit Peric
Petita Sibèria a la Serra de Mauri. Al fons el Petit Peric

Descens a Camporells

La baixada des de la Serra de Mauri en direcció al Refugi de Camporells és un dels moments més destacats de la jornada. El terreny protegit del vent conserva una neu en pols excel·lent, que permet un descens magnífic i fluid fins al fons de la vall.

Magnífic descens en direcció al Refugi de Camporells
Magnífic descens en direcció al Refugi de Camporells
Neu en pols en aquesta baixada protegida del vent
Neu en pols en aquesta baixada protegida del vent

Ascens al Pic de Mortiers

Des de Camporells posem les pells i mengem una mica abans d'encarar la remuntada cap al Pic de Mortiers. La pala somital presenta bones condicions de neu en pols, però durant la darrera part de l'ascensió un episodi de boira densa ens embolcalla completament. El GPS amb l'itinerari carregat prèviament resulta determinant per mantenir la traça correcta fins al cim a 2.605 m.

Posem pells i mengem una mica abans de remontar cap al Pic de Mortiers
Posem pells i mengem una mica abans de remontar cap al Pic de Mortiers

Baixada per la vall de Galba

La baixada per la vall de Galba és el colofó perfecte de la jornada. El terreny presenta en general molt bona qualitat de neu en pols, sense cap tram de neu crosta en tot el recorregut. Remontem finalment fins a l'estació de Formigueres tancant un circuit rodó i inoblidable.