A causa del
mal temps als Pirineus, decidim aprofitar uns dies a la zona central de la
península...
GREDOS
Deixem el
cotxe al Pàrquing de la Plataforma de Gredos. S'arriba per una carretera de 12
km asfaltada sortint del poble "Hoyos del Espino" (Fan pagar 2,50€
d'entrada).
Per tal
d'arribar al "Refugio Laguna Grande", hem de seguir durant unes dues
hores un camí empedrat molt evident. Durant el camí trobarem dues fonts.
En general
les vies ens han semblat poc sostingudes, això sí, sobre granit de bona
qualitat. El grau ens ha semblat poc exigent, alguns V ben podrien ser IV en
algunes zones del nostre Pirineu. Però alerta, en general estan poc equipades i
sol ser necessari equipar o reforçar les reunions, cal venir-hi amb experiència
en l’emplaçament d’assegurances flotants.
 |
| El circ de Gredos |
PAN DE AZUCAR - TA(S?)CONES* LEJANOS MD 150m 6a (V+ obligat). Orientació Nord-Est.
Accés: Forma part del contrafort del
Almanzor, 30 min des del refugi.
Bona opció
per començar a conèixer que ens esperarà durant els següents dies. Roca bona i
compacta, però a estones tombada. Durant
la via, anirem alternant zones de fissura amb zones de placa.
Destaquem el
tercer llarg, que comença amb un mur vertical amb bones mans i segueix per dues
fissures paral·leles fàcils de protegir (6a).
A les
reunions trobarem un parabolt. Són fàcils de reforçar. Durant la via anirem
trobant expansions en aquelles seccions de placa que no ens permeten posar res.
En general,
és una via poc evident. S'ha d'estar alerta de no saltar a la via del costat.
*No aclarim si la via es diu Tascones o Tacones lejanos...
Descens: Des de la última reunió, seguirem
per terreny fàcil en tendència a la dreta fins trobar un ràpel d'uns 60m que
ens deixa a una canal que ens permetrà tornar a peu de via.
 |
| Mur al principi de L3 |
PARET DEL REFUGIO - LA IRA DE JÚPITER MDinf 140m 6a+ (V+/A0 obligat). Orientació
Oest.
Accés: Està a 10 minuts del Refugi. Molt
evident.
Via poc
contínua, la podríem diferenciar en dues seccions. La primera part poc
contínua:
El primer llarg
és vertical però curt. Tens la opció de fer dos passos de 6a+ si segueixes les
dues expansions, o pots passar més per la dreta (V+).
El segon
llarg fa uns 65m, és llarg i fàcil (de tràmit).
La segona
part de la via és més contínua i atractiva. Dos últims llargs bonics i
verticals.
Reunions a
muntar o reforçar (alguns pitons).
Descens: Es baixa caminant (cap a la dreta)
per una canal que ens deixa entre la Paret del Refugi i la de
"L'Escudo".
EL ESCUDO - VÍA DE LOS ABULENSES MD 120m 6a. Orientació Oest.
Vam fer els
dos primers llargs per tal de poder arribar a l'hora a sopar al Refugi.
El primer
llarg és espectacular i exigent. Té un pas de xemeneia curiós i la part
superior de placa és fina i bonica. 6a
El segon
llarg combina trams de fissura i de placa. A destacar un sostre ben protegit
amb tres claus (passos físics) 6a/A0.
Descens: Tant
la primera com la segona reunió estan equipades per rapelar. De la segona,
podem fer un ràpel de menys de 60m que ens deixa a la canal de l'esquerra, on
podem baixar caminant fins a peu de via.
 |
| boníssim L1, fissura xemeneia i placa fina |
RISCO MORENO - KENYA MDsup 6a (V obligat). Orientació Sud.
Dins aquest
grau, és una de les vies més boniques i contínues de la zona.
Accés: Camí direcció l'Ameal del Pablo, 1h
per terreny pedregós.
Tota la via
és mantinguda, fins i tot els llargs fàcils tenen roca bona i valen la pena.
Destaquem el
segon i tercer llarg. El segon comença per un pas de bloc de 6a i segueix per
un diedre més fi a vegades difícil de protegir. El tercer és una placa de
granit taronja mantinguda i bonica.
Les Reunions
del primer i tercer llarg, s'han de muntar.
Descens: Es rapela la mateixa via. Primer
ràpel de la R5 d'uns 30m. Segon ràpel de la R4 d'uns 50m i ens deixa a terra
l'últim ràpel d'uns 45m de la R2.
 |
| Peculiar pas al L2 |
 |
| Boníssima placa del L3 |
LA
PEDRIZA
SUR CLÀSSICA AL PÁJARO MD sup 6a. Orientació Sud
Accés: Des de l’aparcament de Canto Cochino
(Manzanares del Real). Atenció! A la carretera d’accés hi ha un punt de
control, la carretera fins a Canto Cochino està tancada de 23h a 7.30h i no pot
quedar ningú dins! És a dir, si preveiem dormir i pujar ho haurem de fer des de
l’aparcament del punt de control a l’entrada de la carretera i pujar al matí.
Des de Canto
Cochino es camina una mitja hora per l’autopista de la Pedriza (GR) fins
arribar al desviament cap al refugi Giner de los Ríos. Des d’allà ja es veu la
cara sud d’el Pájaro. No anem cap al refugi i continuem per GR, al cap d’uns 10
minuts trobarem una fita i una “P” marcada a un xiprer a la dreta (poc evident,
vegeu foto). Per allà trenca un camí a la dreta que creua el torrent i ens durà
a peu de via en menys de 30 min.
 |
| P marcada a un xiprer on ens desviem a la dreta |
Podem dividir
la via en dues parts. Els tres primers llargs segueixen unes fissures a estones
més o menys agraïdes. La segona part és sobre plaques compactes amb bolets.
Roca boníssima en tota la via.
La dificultat
està concentrada en els dos primers llargs, però després no ens podem relaxar.
Tots els
llargs estan nets (excepte el segon que té un pitó). Reunions equipades menys
la R4 que s'ha de muntar a un arbre. És important portar varis números mitjans
repetits.
El primer
llarg té un pas clau de travessa que l'anomenen "el jaboncillo", ja
que els peus estan un pel més relliscosos que a la resta de la via. Després
d'això arriba una secció vertical i contínua de fissura on els friends mitjans
són clau.
En el segon
llarg comença per un sistema de fissures verticals bones per friends mitjans. Penseu
en reservar els aliens petits per la travessa final que arriba a la Reunió.
Tercer llarg
fàcil, curt i de transició.
A destacar el
quart llarg, una placa compacta amb acanalaments on durant els primers 15m no
podrem posar res. Després apareixen alguns bolets i a la part superior del
llarg una bona fissura.
Un dels
famosos passos de la via, és el de la sortida de la R4. És més curiós que
difícil. A protegir amb un cordino a una banya a la qual ens hi acabem muntant.
Amb 60m trobem la reunió abans d'arribar al cim.
Ens queda
pujar uns 10m fàcils on trobem el ràpel de baixada (orientació nord). El
ràpel fa menys de 30m i ens deixa en una
espècie de passadís estret. Sortim direcció Oest, on baixem per una canal i
seguint fites acabem a peu de via.
 |
| Pas del Jaboncillo al L1 |
 |
| Sistema de fissures verticals al L2 |
 |
| El poc protegit L4 |
