Turon de Neouvielle (3035 m ) des del refugi de la Glère

Dates: del 22 al 24 de desembre de 2017

Itinerari:
Primer dia: Aparcament a la petita ruta de Lienz (1500 m) - Refugi de la Glère (2150 m)
Segon dia: Refugi de la Glère (2150 m) - llac de la Glère (2103 m) - Remuntar la vall de la Glère - Turon de Neouvielle (3035 m) - Descens per el mateix itinerari.

Desnivells:  Primer dia: 650 m . Segon dia: 950 m

Dificultat: S3 en el tram inicial d'entrada a la gelera de Maniportet (45º). La resta S2

Allotjament: Refugi de la Glère. Confortable. Obert lliure a l'hivern. Taules, bancs i olles per l'aigua. Estufa amb fusta de qualitat a la sala comuna i habitacions de 4 places al pis superior. Llits equipats amb matalassos i mantes de 'qualitat'. Sac de dormir totalment opcional. Aigua obtinguda per fusió de la neu sobre l'estufa. 8 euros per nit.

Condicions trobades:

Neu molt dura en la pista d'accés al refugi. Va demanar concentració a la baixada.
Neu dura amb bona adherència (ganivetes) des del llac (2103 m) fins la cota 2400 aprox.
A partir de la cota 2400,  neu pols compactada que es va alleugerint progressivament.
A partir de la cota 2900 neu pols excel·lent.
Neu 'crema' a la baixada en la pala que porta directament al llac (2200 fins 2100) .
En resum, unes condicions perfectament esquiables si bé una mica 'dures' a la part baixa de l'ascensió, entre l'aparcament i el refugi.

Descripció:

Una vegada més hem tingut l'oportunitat d'esgarrapar un dia a la feina i disfrutar així de la tranquilitat i solitud hivernals d'aquest massís del Pirineu. Ens va atraure especialment poder dormir en el refugi de la Glère, suficientment allunyat de la vall, ben situat i millor equipat.

En quant a l'ascensió, cal dir que és molt variada : cal resseguir el curs de la vall superant una sèrie de resalts, flanquejar llacs i fins i tot superar un mur inclinat amb els esquis a l'esquena a la cota 2900. I tot això envoltats per el mateix pic de Neouvielle, l'aresta dels tres consellers, etc, etc.

Les condicions de neu, malgrat la pluja de dilluns que havia afectat les cotes baixes , les condicions es varen mantenir per poder disfrutar de la baixada sense problemes, sense que la tant temuda 'crosta' fes acte de presència.

El capvespre de divendres a la terrassa del refugi de la Glère

La nit

Bricolatge per poder engegar l'estufa

Pujant al cim. Cercant el nostre camí

La vall es suau però hi ha varis ressalts bastant drets

Per fi els primers raigs de llum darrera l'aresta dels tres Consellers

Arrivant al cim. Han estat 5 hores d'esforços

Cim!

La neu pols de la pala cimera. Al fons el cim del Turon

Esquiant amb el Pic de Neouvielle al fons

Poc abans d'entrar a la gelera de Maniportet. Al fons la Bigorra

Descens de la part alta de la gelera de Maniportet. A la dreta les nostres traces de pujada

Un dels molts flanquejos d'aquest bell descens

Atravessant el llac de Mounicou a la baixada. Un dels pocs punts on cal 'remar'

Martí, Pol i Xavier

Pic de Mortiers (2605 m) des de Formigueres en itinerari circular

Zona	Capcir – Pirineu Oriental (França)
Massís	Pirineus – sector Carlit
Distància	21 km
Desnivell positiu	1.300 m
Dificultat	S2
Horari	7 h 45 min (ritme relaxat)
Data	13 de desembre de 2017

Descripció

Magnífica proposta d'en Pol d'aprofitar un dia entre setmana per pujar al Pirineu. La tranquil·litat i la pau que gaudirem no va tenir preu.

Cal remarcar la tornada a l'activitat d'en Martí després d'un intens període de rehabilitació arran de la seva operació. Va semblar que les condicions que trobàrem a la sortida donaven la benvinguda a aquest retrobat muntanyenc.

El retorn de la Bèstia

Condicions trobades

La nit anterior havia deixat una lleugera capa de neu sobre una base ja consolidada. El fons de les valls predominava la neu en pols i les carenes ventades exhibien de tant en tant clapes de neu i d'herba gelada. En especial la baixada de la Serra de Mauri, la pala somital del Pic de Mortiers i en general tota la vall de Galba presentaven molt bones condicions de neu, en general pols. No es trobà neu crosta en cap part del recorregut.

Un inoportú episodi de boira densa ens embolcallà durant la darrera part de l'ascensió al Pic de Mortiers. Aquí el GPS amb l'itinerari carregat prèviament fou de gran utilitat (un Garmin Oregon 600).

Pujada per l'estació de Formigueres

Iniciem la sortida des de l'estació d'esquí de Formigueres a 1.650 m. Els primers metres transcorren per les pistes sorprenentment buides a −4 °C, amb una base de neu ja consolidada i una lleugera capa fresca de la nit anterior.

Pujada per una estació sorprenentment buida (−4 °C)

Travessa de la Serra de Mauri

Un cop superada l'estació, enfilem cap a la Serra de Mauri. Les carenes ventades alternen clapes de neu i herba gelada, amb algun túnel de vent que convida a no aturar-se gaire. El paisatge recorda una petita Sibèria, amb el Petit Peric presidint l'horitzó al fons.

Apunt de travessar el túnel de vent de la Serra de Mauri

Petita Sibèria a la Serra de Mauri. Al fons el Petit Peric

Descens a Camporells

La baixada des de la Serra de Mauri en direcció al Refugi de Camporells és un dels moments més destacats de la jornada. El terreny protegit del vent conserva una neu en pols excel·lent, que permet un descens magnífic i fluid fins al fons de la vall.

Magnífic descens en direcció al Refugi de Camporells

Neu en pols en aquesta baixada protegida del vent

Ascens al Pic de Mortiers

Des de Camporells posem les pells i mengem una mica abans d'encarar la remuntada cap al Pic de Mortiers. La pala somital presenta bones condicions de neu en pols, però durant la darrera part de l'ascensió un episodi de boira densa ens embolcalla completament. El GPS amb l'itinerari carregat prèviament resulta determinant per mantenir la traça correcta fins al cim a 2.605 m.

Posem pells i mengem una mica abans de remontar cap al Pic de Mortiers

Baixada per la vall de Galba

La baixada per la vall de Galba és el colofó perfecte de la jornada. El terreny presenta en general molt bona qualitat de neu en pols, sense cap tram de neu crosta en tot el recorregut. Remontem finalment fins a l'estació de Formigueres tancant un circuit rodó i inoblidable.