CECMO ALPÍ: Gredos i La Pedriza

A causa del mal temps als Pirineus, decidim aprofitar uns dies a la zona central de la península...

GREDOS

Deixem el cotxe al Pàrquing de la Plataforma de Gredos. S'arriba per una carretera de 12 km asfaltada sortint del poble "Hoyos del Espino" (Fan pagar 2,50€ d'entrada).

Per tal d'arribar al "Refugio Laguna Grande", hem de seguir durant unes dues hores un camí empedrat molt evident. Durant el camí trobarem dues fonts.

En general les vies ens han semblat poc sostingudes, això sí, sobre granit de bona qualitat. El grau ens ha semblat poc exigent, alguns V ben podrien ser IV en algunes zones del nostre Pirineu. Però alerta, en general estan poc equipades i sol ser necessari equipar o reforçar les reunions, cal venir-hi amb experiència en l’emplaçament d’assegurances flotants.

El circ de Gredos

PAN DE AZUCAR - TA(S?)CONES* LEJANOS MD 150m 6a (V+ obligat). Orientació Nord-Est.

Accés: Forma part del contrafort del Almanzor, 30 min des del refugi.

Bona opció per començar a conèixer que ens esperarà durant els següents dies. Roca bona i compacta, però a estones tombada. Durant la via, anirem alternant zones de fissura amb zones de placa.

Destaquem el tercer llarg, que comença amb un mur vertical amb bones mans i segueix per dues fissures paral·leles fàcils de protegir (6a).

A les reunions trobarem un parabolt. Són fàcils de reforçar. Durant la via anirem trobant expansions en aquelles seccions de placa que no ens permeten posar res.

En general, és una via poc evident. S'ha d'estar alerta de no saltar a la via del costat.

*No aclarim si la via es diu Tascones o Tacones lejanos...

Descens: Des de la última reunió, seguirem per terreny fàcil en tendència a la dreta fins trobar un ràpel d'uns 60m que ens deixa a una canal que ens permetrà tornar a peu de via.

croquis de http://cuadernodelineas.blogspot.com.es

Mur al principi de L3

PARET DEL REFUGIO - LA IRA DE JÚPITER MDinf 140m 6a+ (V+/A0 obligat). Orientació Oest.

Accés: Està a 10 minuts del Refugi. Molt evident.

Via poc contínua, la podríem diferenciar en dues seccions. La primera part poc contínua:

El primer llarg és vertical però curt. Tens la opció de fer dos passos de 6a+ si segueixes les dues expansions, o pots passar més per la dreta (V+).

El segon llarg fa uns 65m, és llarg i fàcil (de tràmit).

La segona part de la via és més contínua i atractiva. Dos últims llargs bonics i verticals.

Reunions a muntar o reforçar (alguns pitons).

Descens: Es baixa caminant (cap a la dreta) per una canal que ens deixa entre la Paret del Refugi i la de "L'Escudo".

croquis de http://www.alloroquemedesadherencio.com,

EL ESCUDO - VÍA DE LOS ABULENSES MD 120m 6a. Orientació Oest.

Vam fer els dos primers llargs per tal de poder arribar a l'hora a sopar al Refugi.

El primer llarg és espectacular i exigent. Té un pas de xemeneia curiós i la part superior de placa és fina i bonica. 6a

El segon llarg combina trams de fissura i de placa. A destacar un sostre ben protegit amb tres claus (passos físics) 6a/A0.

Descens: Tant la primera com la segona reunió estan equipades per rapelar. De la segona, podem fer un ràpel de menys de 60m que ens deixa a la canal de l'esquerra, on podem baixar caminant fins a peu de via.

croquis i situació de la via de https://www.campo4.com/es/climbing-topos/el-escudo

boníssim L1, fissura xemeneia i placa fina

RISCO MORENO - KENYA MDsup 6a (V obligat). Orientació Sud.

Dins aquest grau, és una de les vies més boniques i contínues de la zona.

Accés: Camí direcció l'Ameal del Pablo, 1h per terreny pedregós.

Tota la via és mantinguda, fins i tot els llargs fàcils tenen roca bona i valen la pena.

Destaquem el segon i tercer llarg. El segon comença per un pas de bloc de 6a i segueix per un diedre més fi a vegades difícil de protegir. El tercer és una placa de granit taronja mantinguda i bonica.

Les Reunions del primer i tercer llarg, s'han de muntar.

Descens: Es rapela la mateixa via. Primer ràpel de la R5 d'uns 30m. Segon ràpel de la R4 d'uns 50m i ens deixa a terra l'últim ràpel d'uns 45m de la R2.

croquis de http://caracolesmajaras.blogspot.com.es/2015/07/clasicas-del-circo-de-gredos.html, nosaltres hem fet els 3 ràpels ressenyats

Peculiar pas al L2

Boníssima placa del L3

LA PEDRIZA

SUR CLÀSSICA AL PÁJARO MD sup 6a. Orientació Sud

Accés: Des de l’aparcament de Canto Cochino (Manzanares del Real). Atenció! A la carretera d’accés hi ha un punt de control, la carretera fins a Canto Cochino està tancada de 23h a 7.30h i no pot quedar ningú dins! És a dir, si preveiem dormir i pujar ho haurem de fer des de l’aparcament del punt de control a l’entrada de la carretera i pujar al matí.

Des de Canto Cochino es camina una mitja hora per l’autopista de la Pedriza (GR) fins arribar al desviament cap al refugi Giner de los Ríos. Des d’allà ja es veu la cara sud d’el Pájaro. No anem cap al refugi i continuem per GR, al cap d’uns 10 minuts trobarem una fita i una “P” marcada a un xiprer a la dreta (poc evident, vegeu foto). Per allà trenca un camí a la dreta que creua el torrent i ens durà a peu de via en menys de 30 min.

P marcada a un xiprer on ens desviem a la dreta

Podem dividir la via en dues parts. Els tres primers llargs segueixen unes fissures a estones més o menys agraïdes. La segona part és sobre plaques compactes amb bolets. Roca boníssima en tota la via.

La dificultat està concentrada en els dos primers llargs, però després no ens podem relaxar.

Tots els llargs estan nets (excepte el segon que té un pitó). Reunions equipades menys la R4 que s'ha de muntar a un arbre. És important portar varis números mitjans repetits.

El primer llarg té un pas clau de travessa que l'anomenen "el jaboncillo", ja que els peus estan un pel més relliscosos que a la resta de la via. Després d'això arriba una secció vertical i contínua de fissura on els friends mitjans són clau.

En el segon llarg comença per un sistema de fissures verticals bones per friends mitjans. Penseu en reservar els aliens petits per la travessa final que arriba a la Reunió.

Tercer llarg fàcil, curt i de transició.

A destacar el quart llarg, una placa compacta amb acanalaments on durant els primers 15m no podrem posar res. Després apareixen alguns bolets i a la part superior del llarg una bona fissura.

Un dels famosos passos de la via, és el de la sortida de la R4. És més curiós que difícil. A protegir amb un cordino a una banya a la qual ens hi acabem muntant. Amb 60m trobem la reunió abans d'arribar al cim.

Ens queda pujar uns 10m fàcils on trobem el ràpel de baixada (orientació nord). El ràpel fa menys de 30m i ens deixa en una espècie de passadís estret. Sortim direcció Oest, on baixem per una canal i seguint fites acabem a peu de via.