dissabte, 2 de setembre del 2023

Pic Negre d’Envalira. Esperó nord

 1 de setembre de 2023

Poc ens pensàvem diumenge passat que podríem realitzar aquesta sortida just cinc dies més tard. Un front de nord va deixar una coberta blanca sobre els cims del Pirineu i les temperatures varen baixar molt.

Per una vegada la meteorologia es va aliar amb nosaltres i poc a poc les condicions han anat millorant. Finalment hem pogut realitzar aquesta excursió-escalada entre amics en unes condicions més que acceptables.

El Pic Negre d’Envalira deixa caure uns quants esperons de granit sobre el vessant del Pas de la Casa. Un d’aquests, el més elegant, apunta directament al cim i és el que hem escollit per a aquesta sortida. La via s’anomena ‘donde vas jorgito’.

La via en sí, bastant sobreprotegida amb bolts, es desenvolupa en terreny d’alta muntanya sobre una roca que cal anar comprovant contínuament, sense que això dificulti una progressió que va resultar ser  fluida i agradable.


La Cara nord del Pic Negre d’en Valira


Dades pràctiques

Desnivell de la via: uns cent vint metres

Dificultat: en general quart grau amb algún tram de quart superior i un pas de cinquè inferior molt assequible. Alguns trams de tercer grau al llarg del recorregut.

Desnivell total de la sortida: uns 600 metres

Orientació nord. Preveure una mica de roba d’abric i haver de gestionat trams una mica humits si ha plogut recentment.

Cal anar controlant les preses doncs no totes son sòlides.

Material: 12 cintes exprés i un joc de aliens per si ens desviem accidentalment de la via

Aproximació: 

Es deixa el vehicle en un aparcament a la dreta poc després de passar els edificis del pas . Cota 2200 aprox. Es puja per les pistes d’esqui en direcció nord i finalment es supera una tartera amb fites fins el punt més baix de l’esperó. Arribats aquí cal pujar encara uns 50 metres per l’àmplia i dreta canal rocosa a la dreta. Veurem llavors el primer bolt en el mur de l’esquerra.

Horari: vàrem resoldre la via en 2 hores i 40 minuts.

Descripció

Pujant per la pista d’esqui cap a la via


Restes de neu a peu de via


Inici de la via. Els dos primers llargs els varem trobar humits i la roca bastant freda


Llarg 1. La bota rígida em va funcionar molt bé en aquest entorn fred i humit

Llarg 1. Una mica més amunt


Llarg 1. En JC entrant a la reunió

Llarg 2.Inici. Flanqueig amb preses petites. D+



Llarg 2. Al mig d’aquest flanqueig fi i maco





Llarg 2. A partir d’aquí cap amunt


Gg


Llarg 2. En el primer bolt


Llarg 2. En el fil d’un esperó poc definit




Llarg 2. En JC després del flanqueig


Llarg 2. En JM entrant a la reunió

Llarg 3. En JC sortint de la reunió

Llarg 3. Tram senzill intermig

R-3. Una bona equalització

R-3. En JC assegurant

Llarg 4 Sortida de la reunió


Llarg 4. En el pas ‘clau’ de la via



Llarg 4. Arribant a la R-4

Llarg 4.  En JM arribant a la reunió



Llarg 5. Inici

Llarg 5. En JC en plena feina



Cim!

Tots tres al cim



En el camí de baixada



Hem de fer més sortides com aquesta

Josep Maria, Joan Carles i Xavier



dissabte, 12 d’agost del 2023

Anboto (1331m) per l’aresta Nord-est des de Arrazola


 11 d’agost de 2023

Introducció

Euskadi sempre sorprèn amb les seves joies amagades escampades en el seu complex territori.

Quan busquem excuses per poder tornar-hi no és gens difícil trobar-les: la seva cultura, la seva manera de ser, la qualitat del seu menjar, l’interès i bellesa de les seves muntanyes, etc.

Aquesta  vegada es tracta d’una elegant aresta que condueix directament a un dels seus cims més emblemàtics i escarpats: l’Anboto. Es una grimpada no molt difícil però llarga que demana atenció.

El descens val molt  la pena fer-lo per Zabalandi per poder gaudir de la baixada del seu bosc encantat: molt fresc, silenciós i plè d’arbres centenaris, amb el terra cobert de fulles i on de tant en tant sobresurten roques molt blanques guarnides amb molsa molt molt verda.

Vista des del Udalatx. L’aresta NE és la que surt del nuvolet i puja directa al cim al centre de la foto

Dades pràctiques 

Dificultat: recorregut amb trams de grimpada de grau II sobre bona roca des de la cota 750 m fins el  cim.

La part de dificultat, marcada amb marques de color blau, cerca els passos més assequibles entre lloses  i ressalts calcaris i ens estalvia molta feina de recerca del millor itinerari. Podem jugar a desviar-nos a dreta i esquerra de les marques blaves per trobar passos més interessants però sense flipar-nos, doncs la dificultat augmenta considerablement. A l’alçada de la Gerriko Koba, les marques es desvien a la dreta un centenar de metres per anar a cercar una pujada més fàcil. Es molt millor i elegant abandonar-les i prosseguir directament cap el cim (grau II). 

Es trepitja bastanta herba durant tot el recorregut i el terreny es força pendent, per la qual cosa convé trobar-lo sec. Esperar almenys un parell de dies si ha plogut.

Desnivell: 1100  metres de desnivell directe  des del poble fins el cim. Cal estar en bona forma física doncs el terreny sempre és bastant pendent.

Recorregut: uns 9 km

Horari: 6 hores de temps total comptant una parada llarga al cim i una desviació a la font de Zabalandi per refrescar-nos una mica.

Caràcter: durant el mes d’agost dificilment trobareu ningú a l’aresta ni a la baixada del bosc de Zabalandi. Els muntanyencs que segurament trobareu al cim solen pujar per la via normal (aresta W, dificultat PD) o la ruta directa de la cara nord (dificultat F).



Itinerari seguit

Mirada enrere cap a Arrazola, a l’inici de l’ascensió



En aquest primer tram m’acompanya l’Anna una estona




Més amunt ja es veu la base de l’aresta



En aquest tram anem seguint les marques d’un PR

I ja veiem a dalt a l’esquerra on comença l’aresta


La bella silueta del Udalatx al fons



I començo a grimpar vigilat per un ocellet

L’itinerari es va enfilant. Amunt un corb


Ataco el següent ressalt per la fissura-canal del mig

I es segueix superant un altre ressalt

… i un altre

I un altre més

Grimpant una fissura veig aquest ocell que m’observa

Comitè de benvinguda a la Gerriko Koba. L’únic tros pla de l’aresta i no podré descansar aquí

Segueixo Sense desviar-me l’aresta que segueix presentant dificultats més amunt

Gairebé al cim em trobo un grup de corbs de bec groc

Cim !

Autofoto dalt del cim

La baixada a Zabalandi per el vessant Sud és relativament senzilla i només cal posar les mans a la part superior. Grau I

El cim des del coll de Zabalandi

Val la pena desviar-se una mica ca a la font poc abans del coll

Baixant la cara sud de l’Anboto apareixen aquests cims al davant



En el bosc encantat de Zabalandi



Més avall vaig donant la volta al cim per tornar al poble




Abans de marxar, faig aquesta foto des de L’ermita de San Roke. L’aresta nordest és l’aresta que es retalla al cel a l’esquerra


Un altre somni complert. Ha valgut molt la pena.

Xavier