El Midi no és un cim més maco o més desafavorit que d’altres cims del Pirineu però per alguna raó és un cim molt popular. Si es vol viure una aventura solitària i esportiva en aquest cim cal anar entre setmana.
En cap de setmana, és tota una altra història, cal anar sense cap pressa i estar disposat a compartir l’espai amb altres corda des. En el nostre cas, gent de la resta de la península, francesos i fins i tot algún britànic. Els passos obligats de l’ascensió demanen cedir pas a grups més ràpids o a demanar pas a grups més lents, i a la baixada, possiblement tindrem temps de conversar amb altra gent mentre fem cúa per un rappel si decidim no desgrimpar.
Tot plegat no té massa importància doncs en una ruta no excessivament llarga com aquesta, el factor temps no és vital, i almenys en el nostre cas, la gent amb la que vàrem coincidir més aviat va sumar a l’experiència.
Dades pràctiques
Desnivell : 1400 metres
Recorregut: uns 15 km
Dificultat: dificultat global grau II . Cal dominar la tècnica de rappel
Primera xemeneia de grau II i un pas de grau III a la sortida bastant polit, ajudats per una clavilla de ferro. 25 metres
Segona xemeneia de grau II. 30 metres
Tercera xemeneia de grau II o II- . Uns 60 metres
Trams aïllats de grimpada al llarg de tot l’itinerari
Bona roca en general. L’itinerari és sinuós i és fàcil sortir-se de la ruta. Cal vigilar el camí a seguir constantment.
Val la pena mantenir un punt de concentració constant doncs el terreny és bastant dret i abrupte.
Material
Dos cordinos de 30 metres, frontal, casc, descensor, bagues i algún àlien per alguna possible errada d’itinerari.
Descripció
Al igual que vaig fer amb l’amic Josep Maria el 2014 Enllaç , val la pena matinar. Aquesta vegada varem sortir de nit a les 6:25 de l’aparcament d’Aneou.
Preveure unes dos hores i mitja per arribar a peu de via.
 |
| Prop del coll de Soum de Pombie. Primeres llums per sobre de la carena fronterera |
 |
El sol va aparéixer a les 8:33 am
|
 |
| Camí del refugi de Pombie |
 |
Fent fotos prop del coll de Suzon
|
 |
| El Seve remuntant el llom cap a la primera xemeneia |
 |
| Grimpada per arribar al peu de la Xemeneia 1 |
 |
| Piquem una mica passada la segona xemeneia |
 |
| Un tram dret amb bona roca just passada la xemeneia 2 |
 |
| Accés a la Xemeneia 3 |
 |
| Una petita aresta una mica abans del cim |
 |
| El cim. Només falta un curt tram de grimpada fàcil |
 |
| La foto |
 |
| Cercavores alpí dalt del cim |
 |
| Desgrimpada amb compte de la Xemeneia 3 |
 |
| Primer rappel (en sentit de baixada) |
 |
| El Seve en el mateix rappel |
 |
| Llum de tarda sobre el Midi |
 |
| Al fons saluda l’Anayet |
 |
| Desfent el camí del coll de soum de Pombie |
 |
| La vall conserva encara molta humitat i l’entorn és molt verd |
Una ruta que resulta simpàtica de fer si es té el nivell adequat i es fa amb bona companyia
Seve, Jimy i Xavier
