30/12/2019

Tour du Queyrellin: una nova visita a l'entorn màgic de Névache

Introducció

El dia d'ahir el nostre descobriment de la vall de la Clarée ens va deixar literalment fascinats. I com no podia ser d'una altra manera avui hem tornat per endinsar-nos en un altre dels seus bells racons nevats.

Avui decidim fer la volta a la bella muntanya d'aspecte dolomític que és el Queyrellin:
es una llarga volta amb ambient molt alpí i alguns trams bastant drets que cal gestionar amb compte. 

Aquestes eren les expectatives i la realitat no ens va defraudar: no va resultar ser una travessia especialment difícil però si llarga, variada i tot això en un entorn de muntanyes calcàries molt esmolades. També cal tenir cura de la recerca de l'itinerari, doncs no és sempre evident i si trobem traces antigues potser no portin allà on nosaltres volem anar.

I sí, els descensos son llargs i ben orientats, per la qual cosa vàrem trobar una neu pols de qualitat.

Recorregut
1400 metres de desnivell i 27 km de recorregut

Dificultats
Cal superar pendents relativament drets (fins a 35 graus) amb els esquís als peus.
Baixada: algunes pales de S3 i un curt tram de S4 en el descens cap el llac Rouge. La resta S2



Descripció

A mesura que pujem per la pista d'esquí de fons veiem al fons el Queyrellin, al qual li donarem la volta

Itinerari seguit

Poc abans d'arribar al refugi de la Fruitière i deixar definitivament el fons de la vall

Passem per davant del refugi de Chardonnet (2223 m) sense aturar-nos 

Mirada enrere. Enfilant el flanqueig de la cara oest del Queyrellin

En el flanqueig de la cara W del Queyrellin. Molta calor en aquesta part

La pala que cal superar per arribar al coll (2800 m)

El David superant els darrers metres fins el coll amb el Queyrellin a sobre. Foto Pol

En el primer coll (2800 m ) a la cresta de la Casse Blanche. al fons la Barre des Ecrins.  Foto Pol

L'exposat flanqueig de la Casse Blanche i la dreta pujada al segon coll (2890 m). Foto Pol

En el segon coll (2890) mirant cap els Ecrins. Foto Pol

Detall de la part alta del descens del segon coll cap el llac Rouge (S3/S4)

El David content després de fer el descens del segon coll

Descens. Una mica més avall del llac Rouge (S2/S3) 

El Martí en el mateix punt

El David gaudint del descens una mica més avall

De poc va anar que no arribéssim amb frontal...  Foto Pol

Una sortida que defineix tot el que hem vingut  a buscar aquest Nadal als Alps, sense cap dubte.

David, Bernat, Martí, Miguel, Pol i Xavier


Bibliografia

Ski de randonée. Hautes-Alpes
Emmanuel Cabau i Hervé Galley
Editions Olizane. Genève

Carte IGN 3535 OT Névache Mont Thabor

Comença l'hivern als Alps. Esquí de muntanya al voltant del Lautaret i Névache

28/12/2019

Triem aquestes vacances per passar uns dies en les belles muntanyes a l'ombra dels Ecrins i la Meije. Son cims esbelts que emergeixen de valls profusament transitades per esquiadors i turistes,  Diverses estacions d'esquí es desenvolupen en alguns dels seus racons i això atrau molta gent.

Trobem allotjament a l'aparthotel 'Les Colchiques' a Le-Monetier-les-bains i aquí fem el nostre camp base.

S'experimenta un fort constrast al deixar cada matí un poble ple de moviment i entrar de sobte en l'aspre i silenciós regne de l'alta muntanya, on res està controlat i on cal vigilar cada pendent, cada pala inclinada i mesurar el propi esforç per assolir els cims que s'eleven molts metres de desnivell sobre el fons de les valls.

Coll de Jumelles Sud (2986 m) per la vall de Fontanilles des les Boussardes (1626 m) 
Desnivell: 1360 m
Dificultat : S2
Orientació Est

Simpàtica ascensió ideal per fer-la després d'una forta nevada, com ha estat el nostre cas. Els pendents son suaus i això li dona una gran seguretat.

A la baixada vàrem trobar trams de neu ventada amb altres de neu pols més suelta que vàrem gaudir de valent.

En un punt detrerminat del descens, tots (menys el David i jo mateix que decidirem estalviar forces per als seguents dies) vàren afegir uns dos-cents-cinquanta metres de desnivell per anar a petar una pala que es mostrava 'irresistible' , afegint d'aquesta manera duresa i desnivell a la sortida.

Escric aquestes línies el mateix dia de l'ascensió i he de confesar que ha estat una gran presa de contacte amb aquest massís. Tant de bò els següents dies estiguin a la mateixa alçada.

Descripció

Deixem Les Boussardes amb vistes a l'Aguille de Lauzet © Pol Puig Collderram

Després de deixar el bosc, ja començem a veure els primers cims des del Vallon du Fontenil © Pol Puig Collderram

Una aturada en el camí

Abans d'arribar al Lac de Combeynot girem a l'esquerra per anar guanyant metres © Pol Puig Collderram

En Martí, en Bernat i en Miguel guanyant metres sobre una neu pols que facilita l'ascensió © Pol Puig Collderram

Arribada a les Jumelles Sud

Cim !

Vista panoràmica des del Coll de Jumelles Sud (2.986m) © Pol Puig Collderram

Baixada del Coll de Jumelles Sud (2.986m) © Pol Puig Collderram

En Bernat guadint de la neu pols a la baixada © Pol Puig Collderram

En Günter iniciant el descens © Pol Puig Collderram

En Xavi en ple descens © Pol Puig Collderram

En David gaudint dels primers girs © Pol Puig Collderram

El Pol a les pales intermitges

Bernat, Miguel, Martí, David, Pol, Günther, Guillem i Xavier

La Gran Volta al Midi d'Ossau

07/12/2019

Desnivell: 1500  metres

Recorregut : 22 Km

Dificultat: globalment S2 i una part d'esquí relativament tècnic en bosc

Introducció

El pirineu occidental està guarnit amb moltes grans ascensions que deparen dies de d'esquí de muntanya amb molt de caràcter: El Pic d'Anie des de Lescun, la Mesa de los Tres Reyes des de Linza, el Pico de Aspe des de Aisa, o el mateix Bisaurin des de Lizara son bons exemples d'això.

Tot i així, si s'ha d'escollir un itinerari circular, llarg, exigent i variat, aquesta elecció ha de recaure necessàriament en la gran volta al Midi d'Ossau: els seus descensos  llargs i canviants, el recorregut dels seus boscos encantats i les moltes valls i cims que ens saluden a mesura que dibuixem l'itinerari. Tot plegat deixa l'emprempta d'un recorregut diferent i et fa sentir afortunat. 

Es aquest  itinerari el que tinguèrem la sort de viure aquest passat dissabte.

Descripció

Amb el Josep Maria i la Teresa, en el vivac a Piedrafita, la nit abans

Poc després de sortir de l'aparcament del Portalet (1730 m)

Pujant al Soum de Pombie ens saluda la cara nord de l'Anayet, que vaig escalar un hivern dels anys noranta  amb l'Alex Alom i l'Edu

La cara nord de l'Anayet apareix al fons

Arribada al Pic de Soum de Pombie (2134 m). Midi d'Ossau al darrera

El Pol al Soum de Pombie. Al darrera la Dent de Soques

Baixant el vessant nord del Soum de Pombie

Una mica més avall, el mateix descens

En el punt on tornem a posar pells per remuntar el coll de Suzon

Remuntant cap  al coll de Suzon

El Pol al coll de Suzon (2127 m)

Inici de l'apoteòsic descens cap a Bious 

Una mica més avall. Es veu al fons una allau de placa antiga

A mitja baixada cap a Bious-Artigues

Mirada enrere cap el Pol

En el punt de canvi de vall. Entrada al bosc encantat

Llac de Bious  (1422 m)

Fem una parada per menjar una mica. Entorn paradisíac

Costa arrencar però encara ens queda molt de canmí

Sorint del bosc en direcció al l'ampli pla on s'obre definitivament

Pont de Bious. Pic Paradís amunt a la dreta

Durant la remuntada cap el coll de l'Iou

Arribant al coll de l'Iou (2194 m). Un descens genial ens espera

Agraïment
Es difícil valorar a distància les condicions que es donen en un massís relativament llunyà i més després de totes les variacions climatològiques que darrerament  li havien afectat. En aquest sentit va resultar molt útil llegir la publicació d'aquesta mateixa  sortida feta  uns dies abans  en el blog de la meteoqueviene. Jorge, ésta te la debemos a ti.

Bibliografia
Rutas de esquí de momtaña en el pirinero aragonés.Tomo 1
Jorge Garcia Dihinx
Ed. Prames


Pol i Xavier