dimarts, 1 de gener del 2019

Benvinguda a l'hivern en el massís del Queyras


Del 27/12/2018 al 31/12/2018

Introducció
Son molts els racons dels Alps que han sofert un fort desenvolupament : unes vies de comunicació ràpides amb uns nuclis urbans desmesurats i unes estacions d'esquí que absorbeixen fàcilment milers i milers d'esquiadors. Si els nostres gustos van per aquí millor oblidar-se del Queyras i mirar altres zones més al nord.

En aquest massís situat entre Gap i Briançon les vies de comunicació, tot i ser suficients, demanen una certa paciència. Els pobles conserven les seves construccions antigues i el creixement ha estat molt limitat. Les estacions d'esquí son petites i conserven un aire familiar. Certament això ha estat a costa d'un elevat preu: Aquesta zona estava relativament poblada en temps antics però va sofrir la desgràcia de les persecucions religioses en el segle XVII. Unes tres quartes parts de la població va tenir que fugir per salvar la seva vida i quedaren a les valls del Queyras no més de tres mil persones. Un període fosc, sens dubte.
Saint Veran. Situat a 2000 metres, és el poble més alt de França

En quant a l'allotjament, el Queyras ofereix  una bona xarxa de Gites d'étape, que conserven un cert ambient de refugi. En totes elles es pot gaudir de la cuina local de muntanya especialment calòrica pero austera en els ingredients. El tracte personal acostuma a ser molt proper i les persones que les porten son enamorats de la muntanya que us donaran certament més d'un bon consell.

I finalment la muntanya allà no defrauda. Hi trobem una bona colecció d'esbelts cims de totes les dificultats i unes possibilitats enormes de fer ascensions en el dia i travessies de varies jornades molt interessants. 

Aquest final d'any, marcat per la manca de neu generalitzada i unes cotes de neu relativament altes, ho vaig tenir fàcil en escollir aquest massís: les precipitacions de neu havien estat suficients i l'alta cota dels pobles de les valls  permetia accedir directament a la muntanya amb una bona qualitat de neu des de l'inici.


28/12/2018
Ascensió al Pic de Foréant (3081 m) des del pont de Lariane (2020 m)
Desnivell  D+/D- : 1100 m /1100 m
Dificultat : 2.2   S2
Orientació SW


Després de 8 hores de viatge arribem el dia 27 per la tarda a l'Echalp i ens dirigim a la gite d'etape 7 Degrés Est.  

La gite 7 Degrés Est a l'Echalp
Allà ens reben cordialment, el lloc és acollidor i ens adonem que hem fet una bona elecció. Ben aviat la Géraldine ens informa que les condicions de neu a cares nord no son les millors ...  així que ens mobilitzem i ens fixem en un cim orientat al SW que ens atrau per varis motius: és un tres mil, el punt de partida és elevat i no hem estat mai a Fontgillarde. A més a més sembla ser un pic poc concorregut i nosaltres sempre valorem la tranquilitat.

Recent instal·lats a la gîte

Ens posen una fondue a taula la primera nit

Alea jacta est... I una altra vegada varem tenir sort: El bon Foreant estava correctament innivat i la neu era una alternança de neu pols, neu pols densa  i només molt ocasionalment una mica de crosta tractable. Així, només ens va caldre concentrar-nos i gaudir d'aquest primer contacte amb la primera neu dels Alps d'aquest any.
Itinerari seguit
Iniciem la sortida per la pista d'esquí de fons que recorrem durant 3,5 km ( El termòmetre marca  -3.5 ºC)
Sobre la pista de fons amb els  Ecrins al darrera


A mitja pujada. Avui no ens disputarà ningú el cim.
El Pic de Sagnes Longes just al darrera a l'esquerra. Objectiu del tercer dia
La llum ens regalava amb efectes fascinants de tant en tant

Arribant al coll poc abans del cim


La part final calia superar-la amb els esquís a l'esquena


En Josep Maria gaudint d'un bon te al cim


En ple descens. Neus variades pero tractables
Mirant de conservar l'estil lo millor possible


Tornant a la gîte no ens podem estar de fotografiar la posta de sol sobre l'Echalp

Un bon inici d'aquesta petita aventura.

Josep Maria, David, Guillem i Xavier




diumenge, 16 de desembre del 2018

Cadí - Serrat del Ticó (2550 m) per la Canal Oriental del Ticó - descens per la Canal del Llitze

14/12/2018
Desnivell : uns 1100 metres (300 metres per la canal)
Dificultat :
Canal oriental del Ticó:  Màxim de 50º  i cornisa final interessant.
Canal del Llitze: Màxim de 50 º a la part alta i a l'estretament. Ben aviat  es suavitza (35º) a la part baixa.

Continuem amb aquesta situació anticiclònica que no ens vol deixar i decidim tornar a la cara nord del Cadí que tant ens va agradar la setmana passada. Aquesta vegada volem descobrir un sector una mica més allunyat i solitari i varem triar la Canal Oriental del Ticó, una via elegant i directa que sense ser difícil, tenia un bon ambient. La sortida per la cornisa final va ser la cirereta del pastís. 

Les condicions  encara eren millors que la setmana passada i la neu dureta permetia ascendir a un bon ritme, vigilant la tècnica, això sí. Només trobarem condicions pitjors  en el tram baix del descens de la canal del llitze, doncs la poca inclinació va afavorir que s'acumulés la neu de la nevadeta de dijous vespre. Aquesta neu es va transformar i va propiciar la formació de perillosos pans de neu sota els grampons, cosa que ens va fer extremar les precaucions.

En aquesta sortida varem poder comptar amb la companyia de l'Arnau, amb el que no compartiem sortides des de feia molt de temps.

I després de passar el dia en el congelador varem acabar la jornada de la millor manera possible  a Cal Basté, on ens varem poder escalfar una mica, menjar bé i fer uns riures.


L'itinerari

Primeres llums sota un cel bíblic

El prat de Cadí

Aproximació
Visó en horitzontal des de peu de via

La canal Oriental del Ticó vista des de baix

El Miguel amb el seu bon estil
L'estretament  a la part baixa de la canal (50º)

El Bernat sortint de l'estretament

El Martí a la part alta de la canal

La cornisa de sortida
Treballant la cornisa final

Assegurant els companys dalt del cim. Al darrera i a l'esquerra, el Puig de la Canal  del Cristall

En Bernat superant la cornisa
Cim

Vista des del cim. Montserrat al fons

Desgrimpant la part superior de la canal del Llitze 

Un altre dia en el paradís.

Aranu, Bernat, Martí, Miguel i Xavier





divendres, 7 de desembre del 2018

Puig de la Canal de Cristall (2586 m) per la Canal de l'Ordiguer i baixada per la Canal de Cristall

06/12/2018
Desnivell : uns 1100 metres
Dificultat: 45 graus a la canal i dos passos mixtos curts, el segon de més dificultat (evitable).

Si plores per haver perdut el sol les llàgrimes no et deixaran veure els estels. Potser no hi ha prou neu per fer esquí de muntanya al Pirineu però en canvi s'estan crean unes condicions de neu estable ideals per fer alpinisme a les cares nord  que no veuen el sol.

Aprofitem aquestes condicions per rescatar un clàssic entre els clàssics: una visita a l'entranyable poble d'Estana i una escalada a la cara nord del Cadí.

I molt poca gent fent alpinisme a la muntanya malgrat la gran qualitat i nitidesa del dia: en total ens creuarem amb tres persones més.

Al final de la jornada, fem un bon menjar a Estana, on el Lluís Basté ens acollí amb la seva simpatia i el seu tracte proper.

L'itinerari


Sopar una mica gèlid prop d'Estana. Foto: Pol


La Roca de l'Ordiguer emmarcant les dos canals

A la part baixa de la canal
El primer resalt mixt

La cova, passat el primer ressalt. Foto: Pol
El pas més difícil de l'ascensió: la sortida de la cova. Foto : Pol

Progressió a la part mitja
El Miguel en un replanet  a la part alta de l'ascensió. Foto: Pol

El Pol arribant al mateix replà
El Miguel arribant al peu de la cornisa final

Ens arrecerem just sota la cornisa per abrigar-nos una mica. Feia vent a dalt.


El mateix racó des des de dalt. Foto: Miguel
El nostre cim des de la sortida de la canal de l'Ordiguer

Cim del Puig de la canal de Cristall (2586 m)

Montserrat al fons. Foto: Pol
El Martí al pal indicador de la canal de Cristall. Foto: Miguel

Rappel per entrar a la canal de Cristall (evitable). Foto: Miguel



Gramponatge de qualitat en neu dura. Final de les dificultats

Tot un retorn als orígens.

Miguel, Martí, Pol i Xavier