dimarts, 27 d’agost del 2024

Cresta Pic de Siscaró - Cilindre d'Escobes - Pic d'Escobes. Cavalcant entre Andorra i l'Arieja

Dissabte, 24 d'agost de 2024 

Introducció

Tot just fa catorze dies ens va agradar la nostra primera sortida amb corda a aquest racó de la vall de Juclar i ho hem tingut fàcil per decidir on aniriem aquesta sortida.

Els cims tenen caràcter, son esbelts sense arribar a ser extrems i estan formats per un adherent granit que en general és de bona qualitat. 

Malgrat el que un podria esperar a Andorra, l'ambient per aquí és tranquil. Aquestes muntanyes les transita algún corredor, turistes que pugen a veure els llacs o donar-se un bany, i esporàdics randonneurs que es mouen per les valls ressseguint senders entre refugi i refugi. En el moment que les nostres passes es dirigeixin a qualsevol cim o esmolada aresta, només la presència d'algún voltor o corb ens acompanyarà.

Finalment, i no menys important, després de caminar, grimpar i escalar durant moltes hores, resulta també simpàtic poder fer una breu paradeta en l'agradable refugi de Juclar. Menjar i beure una mica en la fresqueta del seu interior s'agraieix molt i fa que el posterior tram final de baixada sigui molt més portable.


Dades pràctiques

Dificultat: Un relativament llarg itinerari, amb una primera part senzilla i una segona part on cal afinar la recerca de l'itinerari i afrontar alguns passatges d'escalada de fins grau Difícil superior.

Desnivell: uns 1300 metres

Recorregut: 15.60 km

Horari emprat: 11:30 hores en total, comptant la paradeta al cim i al refugi de Juclar

Material: dos cordinos de 30 metres de 8 mm, 4 friends variats, unes quantes bagues per a blocs i merlets.

És útil portar uns guants de ciclisme per als passatges herbosos.

Es pot accedir amb vehicle a l'aparcament del fons de la vall d'Incles a partir de les 6 de la tarda.

Bibliografia: Crestas pirenaicas. Pirineo Oriental. Pako Sanchez. Ed. Desnivel


Descripció

Amb les primeres llums ens posem en marxa. Son les 6:30 hores del matí i sortim des del mateix lloc de vivac, molt a prop del vehicle.

Amb precissió suissa anem encadenant els consecutius punts de pas : el refugi de Siscaró (font), el Pic de Siscaró (2637 m) i arribem al Fals Cilindre, una allargada protuberància poc abans de l'inconfusible i vertical Cilindre d'Escobes (2660 m).

Fins al que anomenem Fals Cilindre, només hem tingut que gaudir del dia fresquet que fa avui, del terreny profusament humit per la pluja d'ahir que poc a poc va assecant i de la persistent parella de voltors que van aprofitant com poden les primeres tèrmiques del dia però no acaben de poder enlairar-se definitivament.

A partir d'aquí, del Fals Cilindre, la sortida pren un altre caire: cal anar a buscar la bretxa Nord del Cilindre i el terreny és complex.

El terreny és molt dret a banda i banda de la carena. Primerament voliem vorejar el Cilindre per el vessant francès però ens anem fixant i no veiem cap baixada llògica per empalmar aquest vessant. 

Just començar a baixar per la carena en direcció a la bretxa, ben aviat identifiquem en el vessant andorrà una dreta però llògica baixada herbosa i no ens ho pensem. Cap avall. Molt hem llegit i ens han advertit de la complexitat d'aquest vessant, així que baixem llegint molt bé el terreny per evitar la maledicció de les 'canals i dificultosos passos de blocs' que ens pronosticaven.

Sigui per expertesa o purament per sort, ben aviat arribem per aquest terreny dret, però fàcil, a sota de la vertical de la bretxa nord del Cilindre, on un sender relativament marcat ens facilita la pujada. I així, amb un plis-plas, arribem a la bretxa nord del Cilindre, alleugerits i contents (el nostre track  avall a wikiloc).

En el coll mateix ens encordem. Per sort el solet toca ja a la via i la roca es veu força seca. 

El primer llarg recorre una fisura evident fins un visible pitó (D). Per sobre del pitó una petita lleixa permet fer un curt flanqueig a l'esquerra. Es pot fer el flanqueig posant els peus sobre la lleixeta (D sup) o sense pujar tant, fent-hi presa amb les mans (una mica més fàcil). Nosaltres ho varem fer de les dos maneres.

Més amunt la dificultat va decreixent (AD sup) fins arribar a un replà inclinat al peu d'un marcat diedre, al centre del qual està la instal·lació de rappel que farem servir a la baixada. Es millor montar la reunió (25 metres, R1) a la part esquerra del replà en un gran bloc, per evitar el frec de corda a la següent tirada.

El següent llarg recorre els primers metres un mur força dret amb petit graons sense poder protegir (AD sup expo). Després la dificultat decreix (AD) fins que trobem una reunió (uns 25 metres) (R2).

Fem un curt tercer llarg fàcil fins  un collet evident (R3).

Del collet, girem a l'esquerra i, amb precaució però ja sense corda arribem als pocs metres al cim del Cilindre d'Escobes (2660 m), el cim amb la via normal més difícil d'Andorra i amb un gran ambient, vigilats de prop per l'aresta sud del Pic d'Escobes.

Contents, fem les fotos de rigor però no ens aturem ni un moment, doncs encara ens falta fer bastanta feina. Desfem el camí fins el collet i prosseguim amb compte fins la punta nord, on trobem la instal·lació de rappel darrera una curiosa finestra de pedra.

Àgilment fem els dos rappels de poc més de vint metres i ens preparem per escometre el Pic d'Escobes.

Moment psicològic aquest, doncs cal abandonar el relatiu relax de la baixada del Cilindre i posar ganes i accelerar de sobte el cor a les màximes polsacions per afrontar la dreta pujada dels 180 metres de desnivell que ens separen del Pic d'Escobes.

Del coll, baixem uns vint-i-cinc metres per el vessant andorrà i afrontem una dreta i herbosa canal que ens marca el camí. A mitja pujada, el centre de la canal presenta un ressalt que voregem per la dreta fins arribar a un breu passatge de roca (PD) passat el qual anem tornant a l'esquerra fins retrobar l'eix de la canal.

Més amunt, afrontem a l'esquerra una evident i estreta dreta canal rocosa (AD inferior). Fem un llarg de 30 metres fins la sortida de la canal. Vist a posteriori, potser no calia posar les cordes en aquest passatge, però en aquell moment ho varem valorar així.

Com ja tenim les cordes posades, fem un segon 'llarg' de 30 metres per el pendent herbós amb timba a la dreta que porta directament a la base de la xemeneia (F superior). 

Montem reunió al peu del començament de les dificultats aprofitant una fissura horitzontal on entren bé friends tipus Camalot 0.75 (color verd).

La Carme afronta de primer el llarg de corda clau que ens ha de dur a la fi de les dificultats: Primer cal superar un curt però atlètic bloc (D sup) amb una presa amagada entre dos pedres a la seva part de dalt. 

Superat el bloc s'entra caminant al fons de l'esplèndida xeneneia, els primers metres de la qual cal superar fent ramonage amb la part esquerra del cos mirant la vall (D) aprofitant unes bones preses per als peus. Més amunt cal girar el cos cap a la paret (pitó amagat a la dreta) i afrontar la xemeneia com un diedre (D). Pocs metres amunt s'arriba a la reunió. Bona roca, llarg magnífic, 20 metres en total.

Molt contents, ens desencordem tot just passar la xemeneia i ben aviat arribem al Pic d'escobes (2781 m).

I deixo aquí la descripció d'aquesta sortida, una ruta llarga, que demana ja una certa resistència, concentració, recerca de l'itinerari i l'habilitat  per afrontar els passatges tècnics que li donen interès.

06:43 Inici del camí

07:23 Panell Indicatiu

07:31 Font al refugi de Siscaró

08:27 Remuntant cap el coll de Siscaró


08:42 Coll de Siscaró

08:53 Prop del Pic de Siscaró

08:55 Pic de Siscaró (2637 m)

08:55 La Carme arribant al Pic de Siscaró


09:13 La llarga carena cap el Fals Cilindre

09:19 Mirada enrere

09:20 I seguim! Queda molt encara

09:43 Anem guanyant alçada

09:46 Apareix amagat el veritable Cilindre d'Escobes

09:48 en un moment o altre haurem de començar a baixar. Encara no sabem per on

10:22 Falnqueig del Cilindre per el vessant andorrà

10:43 Primer llarg de corda. La Carme al davant

10:46 una mica més amunt (D sup)

10:47 Amb el peu esquerra sobre la lleixeta

11:11 En la R1

11:29 Mur d'entrada del segon llarg (AD sup)

11:49 Cim!

11:51 Cilindre d'Escobes (2660 m)

11:51 Cim!

11:52 Tots tres al cim del Cilindre d'Escobes

12:06 El rappel darrera la finestra

12:21 Primer rappel (vint-i-pocs metres)

12:29 Segon rappel (vint-i-pocs metres)



13:09 M'avanço per la canal i la Carme em fa aquesta foto

13:30 Canal rocosa (AD inf)

13:37 La sortida de la canal

13:42 Pseudollarg per arribar a la base de la xemeneia (F)

14:09 La Carme currant-se la xemeneia (D)

14:28 Reunió i fi de les dificultats

14:50 El Pic de Rulhe des del Escobes

14:53 Foto de cim. Ha costat

15:15 En plena baixada

15:56 Davant nostre la cresta de Juclar de fa quinze dies

16:29 El vent provoca onades en el llac

16:40 Refugi de Juclar

Just abans de marxar del refugi, descobreixo en un racó uns Hagan tourcarve carbon, els meus primers esquis carving de l'any 2002, els quals em van regalar unes sensacions i esquiades inoblidables a la travessa de l'Oberland, el Balaitús, la vall de Remuñe i moltes altres muntanyes. Espero que els cuidin bé.

16:57 Una simpàtica troballa

Una vegada més, la vall de Juclar ens ha captivat.

Carme, Josep Maria i Xavier


Powered by Wikiloc

dilluns, 12 d’agost del 2024

Cresta de Juclar. Descobrint la capçalera de la vall d’Incles

Dissabte 10 d'agost de 2024

Introducció

A l’estiu, no haviem fet servir mai la corda en aquest racó del Pirineu andorrà, axí que la Carme em proposa aquesta sortida per prendre contacte amb les subtileses d'aquest cercle de muntanyes. 

Ella, escaladora habitual, ve molt forta, amb un recent recorregut per cresta al Midi d'Ossau molt ben planificat i executat.

Teníem bastantes expectatives en aquesta sortida i realment l'experiència ha estat positiva : l'entorn és alpí, tal com ens agrada, i el granit que conforma les crestes és en general de qualitat. Amb tot, cal saber acceptar i gestionar la generosa quantitat d'herba i matolls presents en els paratges menys verticals. 

En cas de necessitat, al costat mateix del primer llac, el refugi de Juclar pot ser d'utilitat. És net i ampli i els guardes que el gestionen tenen un tracte amable.

Mirant enrere, no descartem tornar a aquest cercle de Juclar per poder recórrer algún més dels seus esmolats cims.

Dades pràctiques

A l'estiu, es pot accedir amb el propi vehicle fins el Pont de la Baladosa fins les 9 del matí.

Horaris emprats:

- De l'entrada de la vall d'Incles al pont de la Baladosa: 35 minuts.

- Del Pont de la Baladosa fins el primer llac de Juclar:  1,15 hores aprox.

- Del llac de Juclar fins el fil de la cresta: 1,30 hores.

- Des del fil de la cresta fins el Pic de la Pala sobre el llac : 3,15 hores.

- Del cim al refugi : 1,10 hores.

- Del refugi al pont de la Baladosa: comptar 1,0 - 1,30 hores, en funció de les ganes.

La cresta en sí és bastant intuïtiva i es va resolent sense problemes. Els ressalts de granit ens conviden moltes vegades a escalar-los directament i altres vegades cal fer alguna petita desviació a dreta o esquerra. Com tota escalada en granit, l'ascensió resulta ser relativament atlètica i hi ha una certa timba en molts paratges. Màxima dificultat obligada Grau 3.
La roca és bona quasi sempre i l'herba pràcticament no molesta, al contrari que en l'aproximació.

Nosaltres varem fer només dos llargs de corda: un a la canal d'accés a la cresta (30 metres, herba, roca i terra)  i l'escalada del primer cim, El Pic Occidental de Juclar (15 metres, grau 3).

La cresta presenta tres rappels fàcils equipats amb bagues i maillon, el més llarg dels quals és d'uns vint metres.

Material: dos cordinos de 30 m. Un joc d’aliens. Dos o tres Friends variats. És útil portar guants de ciclisme per fer presa a l’herba en la canal daccés a la cresta.

Descripció

Sortim tranquil·lament divendres tarda amb el vehicle  i quan arribem prop del coll de Puymorens busquem un bon lloc per triar el material, sopar i fer un bon vivac. Pensem que estarem més tranquils aquí que a Andorra.

I així ho fem. Després de gaudir d’una reconfortant, estelada i fresqueta nit ens llevem a les 4:30 del matí, esmorcem i ens posem en marxa.


Bivac prop del coll de Puymorens, a l'aixopuc del Piou Piou

Un cop a Andorra deixem el vehicle a l'entrada de la vall d'Incles. Després ens enterarem que, malgrat ser estiu, abans de les nou del matíu es pot pujar amb el vehicle fins l'aparcament just abans del pont de la Baladosa, escurçant el conjunt de la sortida en més de 5 km.

Arribem sobre les 08:26 al primer llac de Juclar i creuem la presa. A partir d'aquí es van trobant fites de tant en tant sobre un terreny herbós i pendent que cada vegada es va redreçant més. Val la pena equipar-se quan més abans millor i anar mot pendent del camí a seguir. Millor si anem seguint un bon track que haguem preparat abans, doncs l'entorn és un xic perdedor.

Després d'una herbosa primera canal bastant dreta arribem al peu d'una segona canal ja bastant aprop de la cresta (foto). I és aquí on decidim fer un llarg de corda doncs el terreny és una barreja de roca, herba i terra i és força pendent. (30 metres , un camalot groc i un àlien groc).

Poc més amunt arribem al fil de la cresta, on agraïm un ventet que ens anirà alegrant el dia.

Hem tardat prop d'una hora i mitja des del llac.




07:54 am Pujant al primer llac de Juclar

08:09 am Ens acostem al llac

08:28 El llac a primera hora del matí

08:59 Aproximació a la cresta

09:34 am La darrera canal just abans de la cresta

10:14 am Curt llarg de corda (grau 3) per pujar el Pic Occidental de Juclar

10:22 am Rappelant el Pic Occidental de Juclar

10:25 am Flanquejant un jardí per tornar al fil de la cresta

10:25 am Seguim!

11:03 am Segon rappel del dia

11:08 am Camí del Pic Oriental de Juclar

11:20 am Trams de grau 2

11:53 am Mirada enrere

12:12 pm Tercer rappel

12:37 pm Desgrimpada de grau 2 camí del Pic de la Pala de l'Estany

12:40 pm La Carme fent un respir



12:44 pm Trams horitzontals amb ambient (grau 2)

12:47 pm Bona roca i una timba considerable en aquesta curta desgrimpada

12:47 pm Al fons el Pic i Cilindre d'Ascobes

El darrer tram de la cresta puja al Pic de la Pala sobre l'Estany i presenta un tram de tercer grau.

Quan arribo al mateix, veig que el terreny presenta una timba considerable i mecànicament començo a buscar un bloc per montar una reunió.

En pocs segons la Carme arriba on soc jo, valora el pas, i veient que la roca es veu força sòlida, emprèn l'inici del flanqueig, i desapareix de la meva vista donant la volta a un esperonet. Poc després sento que em crida, em diu que està prou bé i em demana que la segueixi: Perfecte, penso. Comença ja a fer calor, en aquesta banda sud de la cresta no bufa el ventet i em feia mandra montar una reunió.

I així, vaig seguint els passos de la Carme. El flanqueig, no massa llarg, té bones preses per a les mans i els peus fan adherència sobre una bona placa de granit. A continuació cal superar un mur força dret solcat amb petits diedres de granit fissurat que ens porta altra vegada al fil de la cresta, on les dificultats del dia es poden donar per acabades. Un bell tram de grau 3 (fotos abaix).

12:59 pm Arribant a l'aeri flanqueig

13:02 pm En el flanqueig (grau 3) donant-li la volta a l'esperonet

13:03 pm En el flanqueig, seguint les passes de la Carme

13:19 pm En el llom final. Siscaró, Cilindre i Ascobes al fons

13:20 pm Cim ! El Pic Rulhe al fons

13:20 pm El tros de cresta que hem fet

13:36 pm La cordada al cim

Des del cim baixem uns centenars de metres en direcció al coll  i llavors girem a la dreta i ens inventem una baixada que ens va prou bé fins empalmar amb el GR

14:30 pm Un sol implacable per arribar  al refugi

14:34 pm La nostra cresta des del flanqueig del llac

14:47 pm Per fi el Refugi


Com va dir la Carme quan ens vàrem acomiadar ... Ha estat bé!

Carme i Xavier


Powered by Wikiloc