diumenge, 26 de maig del 2024

Volta per Ull de Ter. Bastiments per el pendent nord i cara nord del Puig d’Ombriaga

 Introducció

Amb la perspectiva d’alguns projectes a certa alçada i havent adquirit recentment unes botes d’alta muntanya, la idea d’aquest dissabte era fer activitat unes quantes hores per sobre de 2500 metres i poder provar el material nou en condicions una mica exigents.

Les darreres nevades de dijous  i la persistència d’aire fred en alçada en el Pirineu Oriental em fan decidir visitar aquestes muntanyes d’Ull de Ter.

Ha estat una bona elecció.

Descripció

Surto a les 9 del matí de la part superior de Vallter. El cel relativament tapat i el termòmetre marcava 5 graus. Unes bones condicions per a un final de maig.

Aquesta fresqueta em permet un bon ritme i m’adono que les condicions de llum del dia són també superbes, pel que no em resisteixo a prendre bastantes fotografies.

Quan arribo al coll de la Geganta observo que el regel de la nit ha estat bò i començo a caminar sobre una superfície de neu endurida: Genial. 

Allà abandono la idea inicial de dirigir-me a la cara nord del Pic de Prats de Bacivers, doncs observo que les llargues pedreres d’accés estàn al descobert i el cim mateix es veu molt desprovist de neu. 

Ràpid canvi de plans: el vessant nord del Bastiments es mostra impecable i allà és on em dirigiré primer.

Després d’una ascensió agradable ( 30º fàcil ) , descanso una mica al cim, gaudint de la llum del dia i de la fresqueta. La predicció era de 2 graus al cim i sembla que l’han encertat.

Decideixo llavors anar a la cara nord del Puig d’Ombriaga, que la tinc mirada des de fa temps.

Quan començo a baixar  per el llom Nord-Est, els núvols desapareixen, la temperatura puja ràpidament i comença a transformar la neu, i tant és així que abans d’arribar al coll del Gegant trec els grampons, doncs ja no fan cap falta. Bona cosa per als primers grups de persones que estan pujant ara mateix per la normal del llom Nord-Est. En general solen pujar tard i van bastant desequipats. 

Més tard, malgrat la perspectiva d’evolució de la temperatura, encara puc pujar la cara nord del Puig d’Ombriaga en condicions acceptables resseguint una estreta i estètica canaleta (45º Fàcil) ja que té molt bona orientació Nord.

Acabo la jornada amb l’Anna al restaurant de l’estació, on el  Lluis ens prepara un bon dinaret ( @lluisroig1967 ) i després conversem amb ell una mica sobre tot plegat.


Cara Nord del Puig d’Ombriaga, en el transcurs de la jornada


L’Anna guaitant les aus que va a cercar

El material nou que cal provar

El Costabona sota una llum extraordinària


Els Gra de Fajol encara amb neu



El pastís gelat del Bastiments des del coll de la Geganta

Autofoto poc abans de decantar-me a la dreta

Mirant enrere. La cara Nord del Puig d’Ombriaga i la canal de pujada (45º)


Observo una figura al llom  Nord-Est

Des del mateix punt, poc abans d’arribar al peu de la cara

Mirada avall amb l’estany de Bacivers abaix de tot

Trec el cap per la cornisa i em trobo el vèrtex davant meu

La corniseta cimera del Bastiments

Cim!

Cara Nord del Puig d’Ombriaga, amb la canaleta just sobre la motxilla

A mitja feina

Baixant del Puig d’Ombriaga. Núvols de tarda

Wikiloc

Una bella sortida 

diumenge, 12 de maig del 2024

Doblet al Puigmal (2913 m). Ribera d’Err, Cometa de Fontalba i Coma de l’embut

 11 de maig de 2024

Introducció

A finals de temporada aquesta part del Pirineu ens ofereix de tant en tant una bona sorpresa en forma de neu.

I així ha estat altra vegada aquest començament de maig, cosa que és una gran sort, doncs el massís de la Vall de Núria amaga grans racons per practicar esquí de muntanya i té un gran interès.

Dades pràctiques

Desnivell : 1520 m

Recorregut : 15 km

Dificultat : S2 i S3 en algún tram

Vàrem fer l’itinerari en poc més de 7 hores

Descripció

Matí tranquil avui a l’aparcament passada l’antiga estació de Puigmal (cota 1980 m).

Observem com unes poques persones surten a peu i encara menys ho fan amb esquís. El termòmetre marca 7 graus i tot apunta a una agradable jornada de primavera. No podem demanar res més.

La cota de neu es veu una mica alta, així que ens hem equipat amb sabatilles i portem els esquís a l’esquena.

Després d’una hora de porteig podem per fi calçar els esquís a 2400 metres, on podem ja progressar cap el Puigmal sobre neu encara una mica dura. A mesura que anem pujant veiem a l’esquerra el Puigmal de Lló una mica pobre de neu, cosa que ens obligarà a centrar els nostres esforços en la zona del cim principal.

Un cop al Puigmal, mentre mengem ben a gust en un raconet, decidim que visitarem primer la cometa de Fontalba, aquesta valleta tant propera com poc transitada i de gran encant.

I així ho fem . Comencem a lliscar sobre una fantàstica i ràpida neu cremeta i ben aviat arribem a la collada de l’embut (2703 m) que creuem a tota velocitat i prosseguim per la suau cometa de Fontalba sobre neu una mica més transformada (orientació sud).

A cota 2600 m,  veient que la neu va minvant, posem pells i remuntem primer fins el coll de l’embut i des d’aquí ens decantem a la dreta per l’aresta en direcció al cim de l’Ortigar buscant una bona línia de baixada.

A cota 2714 m treiem pells i iniciem el bell descens del vessant nord del cim de l’Ortigar, que resultà ser un continu i variat descens S2 i després S3 sobre una neu cremeta fins el torrent de la Coma de l’embut. No el coneixíem i ha estat un agradable descobriment. Molt recomanable fer el descens d’aquest vessant.

Més avall, continuem la baixada per la Coma de l’embut en direcció a Núria fins a 2385 m on l’herba ja comença a guanyar el lloc a la neu. Ha estat certament genial però ara haurem de remuntar una mica més de 500 m de desnivell fins el Puigmal, pujada que ens prenem amb ànim i gaudint del dia que s’ha mantingut fresquet.

Un cop al Puigmal, ja només ens queda fer el descens del seu vessant nord-oest per acabar la jornada. 

Va resultar ser un descens còmode i divertit. L’orientació, la temperatura continguda i els núvols que anàven passant varen preservar una neu sòlida amb una lleugera capa de neu cremeta que vàrem aprofitar i gaudir com uns nens.

Vàrem apurar el descens fins a 2301 m resseguint una àmplia coma ben orientada en forma d’embut fins el llímit de la neu.


Inici de la ruta. Pista asfaltada

Progressem còmodament sobre neu dureta. Puigmal al fons

Progressem amb els cims del Capcir darrera nostre


Darrer tram abans del cim

Cim !

Neu cremeta en aquest primer descens

Arribant a la collada de l’embut


Entrem a la cometa de Fontalba. Coll de l’embut a la dreta

Primer tram de la cometa amb el Prepirineu al fons


El Martí evolucionant sobre aquesta neu transformada i fàcil


Primers girs al vessant nord del cim de l’Ortigar

Descens del cim de l’Ortigar

Posem pells i enfilem de nou cap el Puigmal



Des de prop del Puigmal, la nostra línia de descens del vessant nord del Cim de l’Ortigar


Un respir abans del cim. Petit pic del Segre al fons

Metres finals abans del Puigmal



La creu ja ben aprop

Arrecerats en un racó, deixem descansar una estona els nostres Völkl

Algunes seqüències del descens



Inici del descens del Puigmal

Gaudint de les darreres traces de la sortida

Dinant a les 5 de la tarda a Puigcerdà

Enllaç a la ruta en Wikiloc

Un bon regal. 

Martí i Xavier