Escaladors: Nico T. i Pau C.
Aprofitant un assolellat matí d’hivern, anem a la cara est
de la Miranda de les Boïgues. La via transcorre pel pany de paret que hi ha a
l’esquerra del diedre per on s’enfila la clàssica Mompart. Des del primer a
l’últim metre, la roca és molt bona i l’ambient, d’una verticalitat absoluta,
una obra mestra dels aperturistes, M. Sugranyes, R. Pelegrina, O. Pié i R.
Alacuart (1981). El generós reequipament de J.M. Porta ens permetrà fer els
descansos que vulguem (o necessitem) i provar els passos tantes vegades com
vulguem i progressar en A0 en tots els passos que superin el 6è grau… Atenció
però que quan el grau es troba per sota el 6è els parabolts allunyen
relativament. No és clarament un terreny d’aventura, però la continuïtat de la
via i l’ambient la fan molt recomanable. Les reunions estan equipades amb
parabolts amb anelles.
Accés:
Una vegada travessem la portella des de Can Massana, caminem
cap al Refugi Vicenç Barbé i ens desviem a la segona canal un cop passada la
Portella. Ens anem apropant a l’esperó sud de la Miranda de les Boïgues per
finalment anar resseguint el peu de la paret est. Poc abans de començar una
pronunciada pujada que ens menaria a l’inici de la Mompart, apareix un parabolt
a uns 3 m de terra. Aquí comença la via, el peu és ombrós i no hi ha
perspectiva per veure’n la continuació.
Llarg 1
Cacem el primer parabolt amb un pas finet i anem en
tendència esquerra seguint les assegurances. Quan estem per sobre els arbres el
traçat es redreça, vertical cap amunt! Aquí hi surt el 6b, encadenant una sèrie
de passos de placa complicats de llegir, Montserrat total! Es pot superar en
A0.
 |
| Nico superant el 6b del primer llarg |
Llarg 2
Llarg dur i sense massa treva. Sortim en flanqueig curt a l’esquerra
i de seguida comença la part més dura del llarg (6c). La segona meitat
semblaria fàcil segons la ressenya però altra vegada, la difícil lectura,
verticalitat i la càrrega dels metres anteriors han fet que ens semblés força
dur. Més plaques verticals, un petit desploms i fissures poc profundes on ens
tocarà mirar-ho molt bé per trobar el resultat òptim per a progressar.
 |
| Final del flanqueig i inici de les dificultats al 2n llarg |
Llarg 3
No veiem els primers metres massa clars i decidim sortir en
flanqueig a l’esquerra a caçar un burí abans d’enfilar en vertical, tot i que
la ressenya marca per la dreta. Per l’esquerra, no deu ser més que IV+... Després
del primer bolt el llarg es redreça i va a cercar una fissura poc profunda en
lleuger desplom. Tot i algun pas més fi abans de la fissura, aquesta se supera
amb mans força generoses, tot i que la verticalitat ens obligarà també a
apretar (6a). Anem a fer la reunió dins una balma poc profunda que tenim en
vertical en comptes de sortir cap a l’esquerra (itinerari original)
 |
| Sortint del 6a del 3r llarg per la marcada fissura |
 |
| A la 3a reunió, l'original està més a l'esquerra (Foto de Javi Pardo) |
Llarg 4
Aquest ja no és pròpiament de la Hiwatta, sino una variant
de sortida directa que ens permet arribar pràcticament al cim mantenint la
tònica de la via. Sortim de la reunió en flanqueig a la dreta per sortir del
desplom i ràpidament es redreça en vertical. El llarg és curt però el més dur de
la via (6c+) i es recupera la tònica de verticalitat (i lleuger desplom) i
lectura de moviments capriciosa que ens farà esprémer al màxim les nostres
capacitats d’interpretar els passos en aquesta papilla de còdols.
 |
| Verticalitat total a la sortida directa |
 |
| Arribant al final de les dificultats del darrer llarg, s'arriba a la reunió grimpant fins al cim (Foto de Dani Brugarolas) |
Descens
El descens el fem passant pel cim i amb un parell de
desgrimpades cap a l’oest que ens deixen al cor d’Agulles.
 |
| Ressenya original |
 |
| Ressenya del Luichy ressenyant la sortida directa |
1 comentari:
Bones fotos i extensament documentada.
Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada