Dissabte, 16 de març de 2025
Introducció
Avui és el primer dia després de la que podem anomenar ‘la nevada del segle’ i m’atrau visitar algún d’aquests racons que ens eren habituals no fa pas tants anys. El repte d’aquesta jornada que es preveu concorreguda era trobar un itinerari interessant i poder gaudir de bells descensos sobre neu verge en un entorn el més tranquil possible.
Escolleixo un itinerari sinuós que recorre el vessant sud del Puigmal de Lló i empalma a 2610 m amb el seu llom sud-oest, el qual es va cavalcant fins el cim.
És un itinerari molt segur que evita els drets pendents d’aquest vessant. Cosa fonamental en un dia com avui amb molta neu fresca
 |
| Les marques mostren la ruta sobre el llom que he fet avui fins el cim (foto presa dos dies més tard des del Duraneu) |
Dades pràctiques
Desnivell: 1200 m
Recorregut: uns 15 km
Horari: 5 hores 45 minuts
Dificultat: S2
Descripció
Molts cotxes aparcats avui a l'antiga estació de Puigmal i ambient inequívoc de cap de setmana, però quan inicio la ruta a les 09:40 hores la major part de la gent ja ha sortit, així que curiosament només coincideixo amb molt poques persones que més endavant prendran el camí del Puigmal.
Malgrat el termòmetre marcava -6.5 graus al cotxe, ben aviat el sol comença a escalfar considerablement l'ambient i acabo recorrent la pista amb mànega curta.
 |
| els arbres ben carregats de neu a banda i banda de la pista |
 |
| Les tres persones que he trobat fins aquí poc abans de desviar-se cap el Puigmal |
Una estona més tard arribo a la cruïlla (2225 m) on es pot agafar el camí que porta al Puigmal, on tota la gent ha escollit disciplinadament enfilar la ruta d'aquest cim. En canvi, veig que el Puigmal de Lló no desperta passions
Segueixo el fil de la vall i més enllà recorro la característica i estètica gorja que em marca el camí.
Content estic d’haver portat avui els meus esquís amples, doncs hi ha molta acumulació de neu nova per tot arreu
 |
| al fons de la gorja el riuet apareix de tant en tant |
Passada la gorja supero un ressalt i tombo decididament a l’esquerra (2360 m) per buscar una valleta que em durà sense problemes fins el llom sud-oest.
 |
| La vall s'obre després de la gorja |
Tota l’estona vaig seguint una traça recentment oberta i que m'intriga. Una sort que algú hagi tingut la mateixa idea, doncs m’han estalviat molta feina (més tard em trobaré amb la parella que efectivament ha anat obrint feixugament aquesta traça).
Arribat al llom sud-oest (2610 m) el vaig resseguint. La vista és ara magnífica a banda i banda.
 |
| Des del llom, la dreta cara sud-oest del Puigmal de Lló, que hem baixat ja alguna vegada (S3) |
Una mica ha ventat i alguna pedra sobresurt de la neu de tant en tant. Això em suposa un problema doncs me n’adono que baixar per aquí no és una bona idea. Bé, ja decidiré més endavant per on faig el descens
Una bella vista sobre la propera cara sud-oest del Puigmal de Lló i més amunt una gràcil i llarga cornisa fan que em vagi aturant de tant en tant per fer fotografies. Està resultant una pujada d’allò més estètica.
 |
| El cim i la gràcil aresta amb cornises que hi porta |
 |
| Cim! |
 |
| El Petit Pic del Segre i el Pic del Segre al darrera |
I sense adonar-me arribo al cim i allà observo com els dos que m’han precedit s’han tirat per la seva cara nord: la perfecció de les seves traces no deixa lloc a dubtes sobre la qualitat de la neu
Unes fotos de rigor i directament trec les pells i busco una línia directa en aquesta bella cara nord exhuberant de neu pols.
 |
| Els 250 metres de desnivell que vaig baixar des del cim (S2 i S3 dalt de tot) |
Després de 250 metres de desnivell continus de baixada (S3 i després S2) poso seny i decideixo parar, doncs tot el que baixi ho tindré que remuntar. Buf, ha estat indescriptible.Poso pells i mentre vaig remuntant cap el coll de Lló, m'atrapa la parella que ha obert la traça de pujada. Ells estan remuntant després de fer una segona baixada en aquest vessant de la muntanya. Els agraeixo la traça i em comenten que s’en van en direcció al Petit pic del Segre i el Puigmal. Vaja cracks. M’acomiado i poso rumb al proper coll de Lló (2746 m)
 |
| La parella que ha obert la traça fins el cim |
Des del coll baixo una cinquantena de metres a peu, doncs algunes pedres sobresurten i no em vull arriscar.
Començo per fi el descens. El cel s’ha emboirat una mica i això em fa perdre el sentit del relleu i de tant en tant perdo l'equilibri. Llamps i trons! Per acabar-ho d'arreglar la neu està humida en aquest tram fins a l’entrada de la gorja que he recorregut aquest matí, on per fi la visibilitat millora i l’estat de la neu també.
Amb la millora de la visibilitat i de l’estat de la neu, també millora el meu humor i puc tornar a gaudir del descens fins que arribo poc després al vehicle. Buf ! No ha estat malament
Una sortida ben treballada
Xavier
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
