2 juliol 2025
No, no és un grup de punk, el Galaiazo és l'estada de 4 dies escalant en l'espectacular granit de la Sierra de Gredos, a Galayos. Qui ho havia de dir, el dia abans de començar estàvem preparant material per anar a l'Aiguille Verte, però la inestabilitat prevista ens va fer canviar radicalment (i sàviament) de plans.
Galayos forma part del Sistema Central, una serralada de roques paleozoiques (fa entre 360-290 milions d'anys) que creua la Meseta de la Península Ibèrica d'oest a est, desviant-se cap al nord al seu extrem oriental. Aquesta serralada va elevar-se posteriorment en el Cenozoic (inici fa 66 milions d'anys) en l'anomenada orogènia alpina, que originaria entre d'altres els Pirineus.
Orientar-se dins de Galayos és tot un art, equiparable al laberint d'agulles de Montserrat. A nosaltres ens va anar molt bé aquesta imatge del número 16 del GAME Magazine, disponible aquí: https://issuu.com/bibliotecafedme/docs/game_16/43 . A part d'aquesta hi trobareu info valuosa de moltes vies de les no tan repetides.
L'escalada a Galayos és exigent i és un lloc d'aquests on l'ètica de l'escalada "clean" pren un caràcter un pèl èpic i místic. En general tot és força old school: graus apretats i molt poc equipament, incloent-hi les reunions. Caldrà doncs trobar-nos còmodes per equipar reunions fiables. A favor de l'estil també cal dir, que amb la bona qualitat de roca que en general hi trobarem i la facilitat d'emplaçar-hi friends, trobo raonable mantenir-se més "purista" que en altres zones de roca més dubtosa. En fi, a mi m'agrada, però per gustos...
Logística
L'aparcament lògic és el Nogal del Barranco, al poble hi trobarem tot el necessari: botigueta, cervesa fresca i uns chuletones per caure de cul a terra. El punt de partida per a la majoria de vies serà el Refugi Victory, un refugi de pedra senzill amb un equipament molt bàsic--no hi ha ni lavabo--a tocar de les agulles. La pujada al Refugi Victory són unes 2 hores des del pàrquing del Nogal del Barranco. A la vora del refugi hi ha múltiples terrasses per a fer-hi bivac. Tenint en compte l'equipament auster del refugi, val la pena pensar-s'ho...
Underground-Malagón al Torreón (170 m, V+)
Material: Friends fins el 4 i tascons. Repetir alguns números mitjans no sobra.
Combinació de vies molt recomanable i repetida Torreón de Galayos, possiblement l'agulla més famosa del sector, visita obligada. La via Underground és perfectament visible des del refugi, només cal flanquejar-hi i amb 5 minuts hi som. L'entrada la fem a la dreta de la xemeneia, com sembla sortir en aquest croquis del "Cien clásicas de España", o sigui, al revés de com surt a tots els altres croquis que corren per la xarxa. A nosaltres en ha sortit un llarguet prou maco de IV per unes fissures invisibles des de la base, potser més interessant que l'opció aterrassada de l'esquerra. A partir d'aquí comença el rock'n'roll! Una fissura vertical amb trams desplomats aeris molt espectaculars. Després d'això, ja entenem el pas que s'hi dona a Galayos.
