Gvibari 2943m – Quan la neu pols del Caucas et roba l'ànima

Fitxa tècnica

• Inici: Murkmeli (Ushguli, ~2100m)
• Cim: Gvibari / Picomoninec, 2943m
• Distància: 11,01 km
• Desnivell positiu: 1.251 m
• Temps total: 4h 58min
• Altitud màxima: 2.990 m
• Orientació principal: sud / sud-est
• Pendents màxims: S2 – amb moments S3
• Material: equip complet d'allaus

La jornada perfecta

Sol esplèndid des del primer moment. Fred sec d'alta muntanya. I neu en pols immaculada esperant-nos des del primer metre de baixada. D'aquells dies d'esquí de muntanya que no s'obliden mai.

Traces de baixada del Gvibari © Pol Puig Collderram

Sortida des d'Ushguli

Després d'una hora de viatge amb la nostra estimada Toyota Delica, arribem a un dels racons més bonics de la regió de Svaneti, Ushguli, el poble habitat més alt d'Europa, a uns 2.100 metres d'altitud. Les torres medievals svanètiques queden enrere mentre posem les pells i encetem la pujada des de Murkmeli.

Tram d'inici dintre del poble © Pol Puig Collderram

El terreny inicial és suau, per fons de vall, amb pendents moderats que permeten escalfar el cos i gaudir del paisatge en calma. Veiem diversos grups pujant pel mateix tram. El cel és d'un blau immens, sense un núvol, i el fred pica a les galtes.

Deixem Ushguli endarrera © Pol Puig Collderram

Cap al Gvibari

A mesura que guanyem alçada, el terreny es va obrint i els pendents s'inclinen progressivament. Entrem en terreny completament alpí, pur, salvatge. A uns 2.600m d'alçada, deixem el recorregut que els altres grups fan, per cercar un espai verge.

Tram de pujada compartit amb d'altres esquiadors © Pol Puig Collderram

Gaudint d'obrir traça © Pol Puig Collderram

La resta de grups segueixen pel tram principal © Pol Puig Collderram

Paradís de neu pols © Pol Puig Collderram

Iniciem la pujada pel vessant occidental fins al cim del Gvibari (2.943m), amb vistes impressionants sobre la Serralada del Caucas i el massís del Picomoninec. El retorn serà per una baixada que ens portarà fins al fons de vall, des d'on haurem de remontar per tornar al punt de sortida.

Als trams més drets, amb pendents que arriben als 35 graus, la neu en pols es manté perfecta. Lleugera, seca. El tipus de neu que et fa somriure a cada gir.

La baixada

Tot el grup al cim © Pol Puig Collderram

A dalt del Gvibari, la pausa. Panoràmica de 360 graus: els cims del Caucas estenent-se fins a l'infinit en totes les direccions, Ushguli minúscula al fons de la vall, i silenci absolut trencat només pel vent. Posem les fixacions en mode descens i… que comenci la festa.

Primer tram de baixada © Pol Puig Collderram

Primer iniciem una baixada de 200 metres desfent el recorregut de pujada. Xalem de la neu fortament! No hi ha cap dubte, tornem a pujar fins al cim i cerquem la baixada per una vall totalment verge des de l'última nevada.

La neu en pols es comporta exactament com esperàvem. Primera tirada des del cim, en terreny obert, sense obstacles, 600 metres de desnivell d'esquí de primera categoria. Girada rere girada, els esquís flueixen en aquella neu immaculada sense cap resistència, sense cap sorpresa. Pura felicitat sobre la neu.

El descens des de la carretera © Pol Puig Collderram

A mesura que baixem, la neu manté una qualitat sorprenent fins ben avall. Cap als 2.300m comencen a aparèixer badolls que ens recorden esquiades a Noruega. Aquí hem de cercar bé la traça per arribar al fons de vall. Iniciem un tram de girs constants tot seguint el corredor esquiable fins que creuem el riu. Pells i remontem els últims 50 metres positius per arribar al poble.

Tram on creuem el riu © Pol Puig Collderram

Últim tram de pujada al poble © Pol Puig Collderram

Treiem els esquis per entrar al poble © Pol Puig Collderram

En resum

Si haguéssim de triar un únic dia de tot el viatge a Geòrgia, avui seria el guanyador indiscutible. Sol perfecte, fred adequat, neu en pols de manual i una circular al Gvibari que ho té tot: recorregut variat, desnivell generós, terreny alpí de qualitat i aquella sensació d'anar a llocs que poca gent trepitja.

L'Alta Svanètia és màgica. I avui, ha estat brutal.

Deidre, Pere, Marta, Greg, Antonella, Marc i Pol

Powered by Wikiloc    Font: Garmin

Puig Pedrós de Lanós per el corredor Sud-Oest. Esquí-Alpinisme entre el Capcir i l'Arieja

 Dijous, 16 d'abril de 2026

Introducció

A diferència d'altres cims que envolten el coll de Puymorens, el Puig Pedrós de Lanós es mostra relativament distant i aïllat.

Per qualsevol vall que hi volguem accedir sempre caldrà fer una aproximació llarga, però el cim realment s'ho val. La seva cara sud-oest mostra un esbelt corredor que ja és, per ell mateix, tota una provocació i la seva pala sud-est, encara que curta, ens regala un interessant descens. 

I si a tot això li afegim una solitud gairebé garantida, ens queda una sortida d'aquelles que es recorden especialment.

Dades pràctiques

Per trobar el corredor en condicions, millor esperar un dia fred de primavera i matinar bastant, doncs podrem aprofitar el regel nocturn i la neu transformada es mantindrà endurida malgrat els raigs de Sol que il·luminen el corredor des de bon matí. 

Dificultats

Corredor: 

    - pendent mantingut d'uns 45 graus d'inclinació

    - 400 metres de desnivell des de l'entrada a la canal fins el cim

Descensos amb esquís:

    - S2 en general en totes les baixades

Material

L'habitual d'esquí de muntanya. Afegir un piolet tècnic

VÍDEO DE LA SORTIDA FER CLICK AQUÍ  

Descripció

Començo a caminar a les 9:15 del matí des del Coll de Puymorens i calço els esquís només creuar la carretera.

Aviat em sobta la qualitat de la neu, molt gelada malgrat una temperatura no gaire fresca.

Fins i tot, per superar el darrer pendent que arriba a la Portella de Puymorens em cal posar ganivetes. Per altra banda això em tranquilitza una mica, doncs ajudarà a mantenir la neu del corredor en condicions, penso.

Arribo a la Portella a les 11:26 i saludo el cim del Puig Pedrós que apareix de sobte davant meu.

Observo el 'meu' corredor i m'adono preocupat que l'ombra que el protegeix va desapareixent i el Sol s'imposa progressivament.

Uf!. No tinc més remei que afanyar-me, així que realitzo l'aproximació a la base de la canal sense entretenir-me genys.

Quan arribo a peu de canal, observo que aquesta està solcada per restes de petites allaus: la canal ha purgat la neu caiguda el passat cap de semana i la capa de neu vella endurida afloreix en pràcticament tot el seu recorregut.

Son aquestes bones noticies però mentrestant el Sol ja ha guanyat la partida i només és questió de temps que la neu comenci a estovar-se.

Calço grampons, agafo piolet, carrego esquis a la motxilla i entro decidit a la canal sobre les 12:20

Per sort encara persisteix l'efecte de la glaçada de la nit anterior i la neu es manté prou dura.

En aquest pendent continu d'uns 45 graus progresso molt concentrat fent petites ziga-zagues ascendents amb tècnica de 'piolet bastó' i utilitzo la relativament descansada tècnica francesa amb els grampons, sense emprar les puntes davanteres.

Progresso amb un pas el més constant possible mirant de reüll el ritme cardiac que em mesura el Coros. Sé per experiència que si mantinc una estona continuada un ritme cardiac per sobre de 160 , em puc marejar una mica i és aquest un luxe que no em puc permetre mentre supero aquest pendent glaçat i dret.

Quan em falten unes desenes de metres per assolir el coll, la neu comença a estovar-se una mica i els grampons comencen a deixar marca a la neu. 

Bé, ara ja em preocupa poc. La feina ja està pràcticament feta.

I així, concentrat plenament amb la tècnica i frenant-me per no excedir el ritme del cor, arribo al collet que marca la fi de les dificultats. Ha passat una hora i quinze  minuts des de la base de la canal.

Després de descansar i relaxar-me uns minuts assoleixo el cim i em preparo per al descens de la cara Sud-Est.

Mentrestant el dia ha tombat, fa bastanta calor i el pendent que he de baixar presenta una neu primavera bastant o molt desfeta ... vaja, vaja ... avui no guanyem per ensurts.

Reflexiono una mica i opto per emprar una tècnica de girs molt amplis a la major velocitat possible per flotar sobre aquesta neu poc favorable ... i funciona!  Arribo mot aviat al pla al peu de la cara Sud-est havent traçat uns bells i amplis girs en el pendent. Jutgeu vosaltres mateixos amb la fotografia que adjunto més avall.

Molt content d'haver superat les dificultats que m'ha anat posant el dia fins ara, remunto cap el Coma d'Or ... i poca cosa més. 

Sense cap més detall ressenyable arribo, després de més de vuit hores d'esforços, al coll de Puymorens.

D'aquesta sortida m'emporto per una banda les molt bones sensacions del dia ... però també per altra banda el convenciment de que aquesta temporada va tancant ja la porta implacablement.

Tempus fugit 

La llarga Coma d'en Garcia. Ambient de primavera

Des del coll de Puymorens, la cresta del Pic d'Escobes

La Portella d'en Garcia al fons

11:11 Mirada enrere

11:27 Puigpedrós de Lanós i l'inconfusible corredor Sud-Oest

inici del descens a la base del corredor

Disfrutones pales en l'aproximació al corredor

12:29 Part mitja-baixa del corredor. Purgues de neu i superfície ben endurida

El bec del piolet queda ben estable en aquesta neu

Darrers metres fins el collet

Arribada al collet

13:40 A l'altra banda ens saluda el Carlit

14:15 Cim!

Cim! Carlit al davant

Descens pala Sud-est 

Descens pala Sud-est. Coma d'Or al davant

Mirada enrere, les belles traces d'avui

El Coma d'Or ben aprop

metres finals fins el Coma d'Or Sud. La pala Sud-est del Puig Pedrós al darrera

Inici descens des de la Portella d'en Garcia

Descens de la Portella d'en Garcia

Ja no queda pas gaire

Xavier

Powered by Wikiloc

Guli Pass - Esquí de muntanya als peus de l'Ushba

Fitxa tècnica

• Zona: Alta Svanètia (Geòrgia)
• Massís: Caucas – sector Ushba
• Distància: 14km
• Desnivell positiu:  1.400
• Orientació principal: sud / sud-est
• Pendents màxims: S2-S3 - amb algun tram puntual superior
• Material: equip complet d’allaus

Guli Cafe © Pol Puig Collderram

Descripció

Després d’una primera jornada immillorable a Geòrgia, encetem el segon dia amb molta il·lusió, però també amb la certesa que avui la meteorologia no ens ho posarà tan fàcil. Els núvols baixos i la humitat marcaran bona part de la jornada, però l’objectiu escollit bé s’ho val: el Guli Pass, un coll alpí situat a tocar del massís de l’Ushba, des d’on podrem contemplar la magnitud impressionant de la seva cara sud.

L'Ushba comença a treure el cap © Pol Puig Collderram

Aproximació suau des de Bagvdari

Iniciem la sortida al poble de Bagvdari, amb un començament de jornada tranquil. Els primers metres transcorren per fons de vall, amb un terreny suau i força planer, ideal per escalfar motors. La pujada és progressiva, amb pendents moderats que permeten avançar sense presses. El dia es presenta tapat, amb molta humitat a l’ambient, però a estones el sol fa l’intent de filtrar-se entre els núvols.

Passant pel Guli Café de pujada © Pol Puig Collderram

En Marc i el Pere progressant cap al Guli Pass © Pol Puig Collderram

Terreny alpí 

A partir dels 2.100 metres, el paisatge canvia clarament. Sortim de la protecció del fons de vall i entrem en terreny obert, totalment alpí. L’exposició augmenta amb pendents que oscil·len entre els 30 i 35 graus, amb algun petit tram lleugerament més dret.

La neu pols de la jornada anterior és una mica més pesada per l'efecte del sol i la humitat. Avancem sempre buscant terrènyos segurs, gestionant bé la traça i les distàncies, tal com ja havíem fet el dia anterior.

Per sobre dels 2.500 metres positius, tornem a trobar bona qualitat de neu, un punt que anima l’ascens i augura una baixada interessant.

Als trams més drets mantenim la distància © Pol Puig Collderram

L'Ushba comença a treure el cap © Pol Puig Collderram

El Guli Pass i la presència de l’Ushba

Assolim el Guli Pass immersos en un ambient plenament d’alta muntanya. Tot i la visibilitat variable, la presència de l’Ushba és constant i aclaparadora. Quan els núvols s’obren, encara que sigui només per instants, la cara sud del massís es deixa veure amb tota la seva immensitat.

Traces dibuixades el dia anterior baixant del Guli Pas © Pol Puig Collderram

Foto d'equip al Guli Pas © Pol Puig Collderram

Directes al Guli Café

Iniciem la baixada aprofitant els trams amb millor neu, adaptant-nos a les condicions canviants a mesura que perdem alçada. La visibilitat en algun tram ens dificulta veure bé el relleu, però no tenim cap incident baixat. La jornada encara guarda una sorpresa final.

Ja a la part baixa, ens aturem en un Gule Café obert per un home que ha arribat fins allà amb burro. Compartim cerveses, xerrades, alguna ballurca i moltes rialles abans d’acabar la baixada tranquil·lament fins al cotxe, tancant així un segon dia intens, autèntic i inoblidable. 

Fent petar la xerrada mentre gaudim de la cervesa georgiana © Pol Puig Collderram

Cortina Girls en estat pur © Pol Puig Collderram

Ensenyant als locals a ballar reggaeton © Pol Puig Collderram

Estrenant els esquis nous de 96mm a Geòrgia © Pol Puig Collderram

En Greg volant © Pol Puig Collderram

Deidre, Pere, Marta, Greg, Antonella, Marc i Pol

Powered by WikilocFont: Garmin