Via Flipperl 5+ a Plombergstein (Sankt Gilgen)

En Pere obrint el pas de 5+ en placa de la via ® Pol Puig Collderram

En aquest cap de setmana ennuvolat amb amenaça de pluja, decidim acostar-nos a Plombergstein per fer una via llarga al sector Kriegerdenkmal. Aquest sector ofereix múltiples opcions i, gràcies a la seva orientació sud-est, l’escalada és possible gairebé durant tot l’any.

 

El sector Kriegerdenkmal: roca amb història 

El nom del sector Kriegerdenkmal (monument als caiguts) prové del fet que, a la zona del Felsentempel, s’hi va extreure pedra calcària per construir un monument dedicat als soldats caiguts del poble de Sankt Gilgen. L’extracció va deixar una paret de roca molt marcada i imponent, amb un gran desplom. Aquesta paret, tan visible i característica, va rebre el nom de Kriegerdenkmal com a record del seu origen.

 

La via Flipperl: excel.lent via llarga per practicar

 

La via escollida és la Flipperl, de 165 metres de llargada, amb una dificultat de 5+ i grau obligat de 4. L’escalem en cordada de tres, amb en Pere i la Deidre. No utilitzem les xapes fixes, ja que en Pere ha anat col·locant diversos catxarros per assegurar-nos.

Preparant el material a l'inici de la via ® Pol Puig Collderram

Després d’una aproximació a peu de 10-15 minuts des del cotxe, arribem al peu de via. L’amenaça de pluja fa que només ens creuem amb una altra cordada, que fa una altra via de la mateixa paret: la Taxus. Ens retrobem amb ells al punt culminant de les vies.

 

Un pas de 5+ en placa i cinc llargs agradables

La Deidre assegurant mentre el Pere progressa ® Pol Puig Collderram

La via Flipperl consta de 5 llargs, i és al tercer llarg, de 20 metres, on trobem el tram de màxima dificultat: un pas de 5+ en placa.

 

La pujada ha estat força assequible, amb reunions ben assegurades i no exposades. Per tant, és una excel·lent ruta per iniciar-se o guanyar confiança en l’escalada de via llarga.

Primer llarg de la via Flipperl a Plombergstein ® Pol Puig Collderram

Un cop al cim, gaudim d’unes vistes magnífiques del llac Wolfgangsee, del poble de Sankt Gilgen i de les muntanyes que l’envolten. Realment, un entorn espectacular. Mentre fem un mos, arriba l’altra cordada al punt culminant.

Magnífiques vistes del Zwölfernhorn des de la via ® Pol Puig Collderram

Tot i que normalment, per la gran afluència de cordades, no és possible baixar fent ràpel, avui som sols. Decidim, doncs, fer el descens amb tres ràpels, una bona ocasió per practicar la maniobra en cas que mai ho necessitem.

La Deidre al segon ràpel de baixada ® Pol Puig Collderram

En Pere a l'últim ràpel de baixada ® Pol Puig Collderram

 

Tics i Escalada a Àustria - consells

 

Per acabar, si mai veniu a Àustria a escalar, tingueu en compte que un dels grans perills són les tiques (garrapates). Porteu pantalons llargs i, si podeu, samarreta de màniga llarga. A més, utilitzeu esprai repel·lent per evitar les picades. 

Trobareu més informació a pàgines com el Bergsteigen i Alpenvereinaktiv, d'aquesta i moltes altres vies de la zona.

Deidre, Pere i Pol

Plombergstein - Escalant a la zona de Salzkammergut

Temperatures d’estiu han rebut el Martí i la Roser a la seva arribada a la zona de Salzkammergut, a Àustria. Amb en Pere, la Deidre, en Max i en Xavi, hem decidit acostar-nos a la zona d’escalada de Plombergstein, a Sankt Gilgen.

En Martí lluitant un 7A a Plombergstein 

Aquesta zona és molt coneguda i freqüentada a Àustria per la gran diversitat de rutes, amb una àmplia variació de graus que permeten gaudir tant a escaladors novells com a experimentats. Hi trobem més de 100 vies, ben equipades i amb una orientació oest ideal per a aquesta època de l’any. Es tracta d’una zona de roca calcària compacta, amb plaques verticals i fissures.

Mapa de la zona per Rockpro.at 

Hem iniciat el dia escalfant a la zona AV-Klettergarten, que ofereix 11 rutes ideals per a escaladors que s’estan iniciant o que volen millorar en graus més assequibles. Aquesta zona ha estat perfecta per començar el dia i, fins i tot, per acabar-lo pujant les primeres vies en exterior de primer.

La zona del AV-Klettergarten 

En Pol de primer a una via a Plombergstein

Després ens hem desplaçat al sector Kriegerdenkmal, on trobem vies des de 5è fins a 7b.

En Xavi iniciant el 7A mentre la Deidre descansa

Gaudint d'una 5é molt juganer

La Deidre pujant un 6é molt entretingut i divertit

Directa Estel, Roca Gran de Ferrús

 290 m; 6a

Equipament: excepte burils a la primera tirada, reequipada amb parabolts. Un joc discret de friends (micros i fins el 2) i tascons necessaris

La Directa Estel solca l'esperó sud de la Roca Gran de Ferrús, una formació rocosa al vessant sud de la Gallina Pelada, a la Serra d'Ensija (Berguedà). El racó és immillorable!

La via està completament equipada en els primers llargs, les seccions una mica dures estan perfectament protegides per parabolts. Passat el segon pas de 6a les expansions són clarament més esparses i cal una mica d'orientació, però sense passar-se: mirant la ressenya se segueix bé la línia. La via té un conglomerat de gran qualitat en la primera meitat; cap a dalt, on el terreny comenca a tombar empitjora una mica. La ressenya de rocaineu ens ha semblat molt ben parida, gràcies! Pareu atenció que les plaques commemoratives dibuixades a la ressenya ja no hi són. Tampoc hem trobat el pont de roca de la R5, però amb el pi (una mica escanyolit) i algun tascó queda una reunió a proba de bombes. La caminadeta d'anada i tornada donen a l'activitat una darrer toc per passar un bon dia a la natura, i si és en bona companyia millor!

 

 

La bona ressenya de rocaineu

 

Verticalitat i bona roca a la segona tirada

 

En Martí encarant la primera secció de 6a

Roca discreta i paisatge immillorable a la darrera tirada

Ascensió al Kugelzipf NW-Grat: Explorant la Solitud Alpina a Salzkammergut

La muntanya Kugelzipf (1517 m) és una joia menys coneguda a Salzkammergut, Àustria. La ruta NW-Grat ofereix una grimpada tècnica en un entorn solitari i abrupte. Acompanyat per Deidre Bellodis, vam completar un recorregut de 11,09 km i 975 metres de desnivell positiu, amb una durada de tres hores i quatre minuts.

L'ascens comença al punt d'aparcament del Gasthof Kienklause, seguint el camí 824 cap a la casa de muntanya Hochleckenhaus. Tot i la boira densa al matí cobrint el paisatge, a mesura que ascendim, apareix el sol, brillant sobre el fullatge. Aquest primer tram és un suau ascens, ple de calma i amb l'ambient refrescant dels boscos d'alçada.

A mesura que ens acostem a la cresta NW-Grat, el camí es torna més abrupte i tècnic, amb trams de grimpada de nivells I i II. La cresta ofereix panoràmiques espectaculars, amb vistes sobre les Adlerspitzen i el llac Attersee. Al tram final, trobem una secció més tècnica de grau II+, amb bons agafadors.

Els llacs coberts per la boira ® Pol Puig Collderram

Encarant algun tram de grimpada ® Deidre Bellodis

Vistes des del cim fins a la. Hochleckhaus ® Pol Puig Collderram

Tram on comença el desviament del camí normal ® Pol Puig Collderram

Un cop al cim, gaudim d’una vista de 360 graus de la regió. La baixada es fa pel mateix camí, on podem reviure les vistes que el Kugelzipf ens ofereix. Cal destacar que durant el recorregut no hi ha fonts d'aigua, per la qual cosa és essencial portar provisions suficients.

Aquesta ascensió ens permet connectar amb la natura alpina, gaudint d’una ruta solitària i autèntica als Alps austríacs.

Més informació als blogs Manfred's Bergtouren i Bergsteigen 

Deidre Bellodis, Pol Puig

Powered by Wikiloc

Klettergarten Gaisberg - Escalada a Salzburg

La Deidre assegurant el Pere ® Pol Puig

El Gaisberg és un lloc magnífic per a l’escalada esportiva a prop de Salzburg. Situat a la Kapaunwand, aquest sector ofereix vies ben equipades de dificultat mitjana en un entorn tranquil, amb ombra i zones assolellades que creen un ambient ideal per a l’escalada.

Accés: El 20 d’octubre vam pujar amb autobús elèctric des de Salzburg (4,40 €). Des de Zistelalm, vam caminar uns minuts fins a la paret, amb accés fàcil des del sender Gaisberg-Rundwanderweg, perfecte per a principiants, famílies i cursos d’escalada.

El Pere en plena escalada  ® Pol Puig

Vies: Amb més de 30 vies de grau 4a a 7b+, la majoria entre 5c i 6b, el Gaisberg ofereix opcions per a tots els nivells. Algunes vies requereixen cordes de 70 m.

Descens: Baixant a peu, es gaudeix d’unes vistes espectaculars de Salzburg i dels Alps, ideal per connectar amb la natura.

Més informació aquí

Becco di Mezzodi - Ruta Normal

Recorregut: 11,34km

Desnivell: D+ / D- : 822mm 

Orientació – Sud-Oest

Material: 

Una corda de 60m

Dos pitons (ajuden a la zona de la Xemeneia)

3 o 4 cintes (alpines o normals)

Set de empotrados petits i friends mitjans (si voleu protegir un II/III)

Repaladors i cordinos

 

 

DESCRIPCIÓ

Vistes del Becco di Mezzodi ® Pol Puig Collderram

 

El Becco di Mezzodì és una muntanya que forma part de la serralada de Croda da Lago, coneguda per les seves formacions rocoses dramàtiques i els paisatges espectaculars que ofereix. Per aquesta zona hi transita l'Alta Via delle Dolomiti n. 1 i hi ha el Lac de Federa, conegut per les seves aigües cristal·lines.

El Lago di Federa ® Pol Puig Collderram

L'elecció de la muntanya va sorgir de la combinació que el cim té una ruta d’escalada de nivell assequible, combinada amb unes vistes impressionants. A més, la Deidre feia temps que el tenia en ment fer-lo perquè és una muntanya que es pot veure des de Staulin. El nom de Becco di Mezzodì prové del fet que al migdia el sol es troba sobre d’aquest cim punxegut.

 

L'equip per fer la ruta va ser liderat per en Pere, i després seguíem la Deidre, la Bianca i un servidor a l’últim.

 

Aproximació a la via

 

Per l’època de l’any encara vam poder pujar fins al Refugi Malga Federa amb cotxe per una pista. Era l’últim dia, ja que durant l’estiu queda tancat fins a mitjans de setembre. L'altra opció és llogar unes bicicletes elèctriques a Cortina d'Ampezzo per fer aquesta aproximació amb més facilitat

Després d’un espresso, iniciem la caminada per una pista que ens portarà fins al Refugi Croda da Lago, on hi ha situat el conegut Lac Federa. A partir d’allà, seguim el sender que ens ha de portar amb una pujada progressiva a la Forcella Ambrizzola, on deixarem el sender principal per aproximar-nos al Becco di Mezzodì.

Aproximació al Becco di Mezzodi ® Pol Puig Collderram

Deixem el camí fresat ® Pol Puig Collderram

Breu grimpada d'aproximació ® Pol Puig Collderram

Buscant el punt d'inici de la Via ® Pol Puig Collderram

 

Fins al punt de l’inici de la via, hem de seguir un camí marcat per fites amb un pendent pronunciat i algun petit moment de grimpada molt fàcil.

 

Via Normal al Becco di Mezzodi

Primera Reunió ® Pol Puig Collderram

Primer tram de la via ® Pol Puig Collderram

La via normal al Becco di Mezzodì és una escalada de tres llargs amb una dificultat màxima de Grau III+/IV i que es troba equipada.

Llarg 1: Xemeneia (20 m, grau II) on un cop superada, cal continuar grimpant cap al sud-oest fins a una altra xemeneia ben marcada.

Llarg 2: Escala inicialment fins a la costella dreta (grau III), després dins de la fissura (grau IV).

Llarg 3: Escalada d’un tram curt de grau II+. Seguim progressant fins a l'esquerra al llarg de la lleixa (trencadissa - I / II) on s’arriba a la carena.

 Vistes des del cim ® Pol Puig Collderram

Vistes de les diferents Rochetas ® Pol Puig Collderram

Tots al cim ® Pol Puig Collderram

En Pere al primer Rappel ® Pol Puig Collderram

 La Deidre a l'últim rappel ® Pol Puig Collderram

La carena és prou ampla, i es progressa amb certa facilitat. Ho fem encordats fins arribar al cim, que és molt ample i des d’on gaudim de vistes espectaculars.

A la baixada fem tres ràpels que ens porten al peu de via, i on desfem el camí fins al Refugi Malga Federa, on gaudim d’un excel·lent entrepà.

Iniciem el camí de tornada ® Pol Puig Collderram

Entrepà al Refugi Malga Federa ® Pol Puig Collderram

Pere, Deidre, Bianca, Pol

Powered by Wikiloc

Via Julian Vicente 135 m V+ (V+ obligat

Dades tècniques

• Primera ascensió: 1988 Ursicino, Javier i David Abajo
• Reequipada: 2000 Salvador López y Julio Armest
• Material: 15 cintes + reunió
• Equipament: parabolt
• Orientació: Oest (ideal per un matí d’estiu si sou una cordada ràpida)

Accés a la via:

Per accedir a la via hem d’arribar a Hoz de Jaca on  haurem d’aparcar el cotxe a la dreta (Parquing d’uns 5 cotxes) just abans de sortir del poble. Haurem de caminar un 500 metres per la carretera que va cap a El Pueyo de Jaca exactament a la  “Pared del Mirador”  al costat hi ha la tirolina (tirolinavalledetena.com) Just des d’allà a  l’esquerra accedirem a un corriol de forta pendent on alguns trams hi ha una corda per poder baixar amb seguretat.

Després de caminar menys de 5 minuts trobarem la instal·lació del primer ràpel. 

La Roser baixant des de la instal·lació del primer ràpel

 ACCÈS A PEU DE VIA: Per accedir a peu de via vam fer dos ràpels d’uns 60 m. Des del primer ràpel ja pots gaudir d’unes unes vistes magnífiques de l’embassament Búbal i de Peña Telera que ens acompanyen en tota l’ascensió. El primer ràpel és volat. Quan arribes a una instal·lació amb anella una mica rovellada, encara has de tendir cap a l’esquerra, es trobarà la instal·lació del segon ràpel sota un sostret. La reunió no és massa còmode.

En Miguel baixant del segon ràpel

Descripció de la via: 

Es tracta d’un itinerari molt bonic i estètic, en un diedre vertical i amb algun pas de placa. En general es tracta d’una escalada atlètica amb bona presa. En general esta molt ben equipat, és una via que ofereix unes sensacions de verticalitat i ambient que et fan gaudir sense patir gaire. (sempre hi quan tinguis el grau de V+ consolidat).

Llargs de la via:

L1 (45m unes 13 parabolts V+): Primers metres de placa bruta sense cap assegurança, però fàcil. De seguida comença el diedre amb alternances d’algunes panxes i en general passos còmodes. Hi ha una anella gran per ràpel, però fem la reunió més amunt superant un pas de IV fins la reunió. La reunió és una mica incòmode.

En Martí escalant el primer llarg

L2 ( 40m 10 parabolts V+): Llarg de continuïtat amb variants, inici amb una placa pulida, en Miguel o va fer amb molta solvència, acabant el pas amb tendència a l’esquerra i vorejant un petit sostre on hi havia segon ràpel que hem fet servir abans. Seguidament sortida per la dreta seguint el diedre amb un petit sostre abans de la reunió. Reunió còmoda en una petita rapissa.

L3 (25m 10 parabolts V+): Inici amb tendència cap a l’esquerra on es trobarem de seguida pasos de diedre amb algun petit desplom,  amb bona presa i general ben equipat. Anem guanyant metres i bones vistes. Anar amb compte no anar a la dreta perquè hi ha una variant de 6b. Tenir en compte que algún tram la roca estava molla, encara que es podia evitar fàcilment. Reunió còmoda.

En Miguel i la Roser pujant el tercer llarg

L4 (25m 7 parabolts V+): Sortida de bavaresa i fent un flanqueig cap a l’esquerra on pots triar el millor itinerari per la placa per vorejar el sostre. Sortida per una xemeneia senzilla fins a la reunió.

En Miguel escalant l'últim llarg

 

Descens: La via acaba on hem fet el primer ràpel.

Bona via i bona Cordada, 

Miguel, Roser i Martí

Via La Carla se'n va la Selva (Malanyeu) Primera experiència en via llarga

 

100m
V+ 
Equipada

L’anticicló i la falta de neu en certs punts del Pirineu dificulten les sortides d’esquí de muntanya. La Roser i en Martí em proposen fer la meva primera via llarga. Conegut com poc amant d’estar penjant de les paretsm només havent fet un curs d’iniciació a l’escalada i alguna jornada d’escalada esportiva, decideixo donar-l’hi una oportunitat. Al final, amb els companys de cordada s’hi ha de confiar sempre!

Sense la Roser i el Martí, no hagués estat possible fer la primera via llarga

Arriben al bucólic racó de Malanyeu on el sol ja escalfa la paret del Devessó. Em proposen fet una via molt fàcil i poc exposada com es “La Carla se’n va la SELVA”. Si voleu la ressenya més tècnica podreu trobar tota la informació  a El Col·lecionista de Vies, un d’aquells blogs amb informació extremadament útil i clara. La part tècnica d’aquesta piulada, l’he extret d’allà.

Iniciant el primer llarg sota l'atenta mirada del Martí

Tinc els meus dubtes de com gestionaré estar en alçada ja que mai abans havia tingut la oportunitat ni la curiositat de testejar la via llarga. Per sort, no m’han enganyat i es compleixen les expectatives. Una via fàcil, on en gairebé cap moment es té sensació d’estar exposat i les reunions són a llocs còmodes.

La Roser assegurant al Martí que obre el segon llarg 

La Roser obre el primer llarg ( III, IV, un pas de IV+) mentre l’asseguro sota l’atenta mirada del Martí. Avui tinc una classe d’escalada en directe! Un cop arriba a la primera reunió que es troba en un replà amb un arbre, inicio l’escalada. És una roca molt fàcil plena de forats que em permet guanyar metres amb molta confiança. En Martí em segueix d’aprop per si tinc qualsevol dubte o problema, però de moment sembla que tot va rodat.

Tram final de la via ja m'espera en Martí

El Martí serà l’encarregat d’obrir els dos pròxims llargs. ( IV, III i II & III, V, IV, V- i IV) que ens porten a la part més alta on ens reunim tots. Molt content d’haver pogut pujar la primera via llarga, i d’haver gaudit molt de cada tram d’escalada. La temperatura, la ruta i la companyia han fet que hagi estat una experiència molt enriquidora i que quedi amb ganes de repetir l’experiència. D’aquelles sortides que creen afició!

La Roser arribant al final de la via 

Un cop tots som dalt, començem el primer dels tres ràpels. Cada moviment el faig supervisat per la Roser i el Martí que em transmeten la confiança necessària per gaudir de l’experiència i agafar soltura amb el material.

Iniciant el primer ràpel

Un cop som a peu de via, ja només queda la curta però bonica caminada fins al punt de sortida. De lluny em miro una paret que recordaré per sempre a la vida. Va ser una activitat sense rellevància per la seva dificultat, però molt transcendent per mi. Com el primer cim amb esquí de muntanya, o el primer cim corrent. Qui sap quantes vies d’escalada poden sortir d’aquest dia!

Mai hauria pensat que fariem una via llarga junts! 

Escalada realitzada i supervisada per Roser Buselli, Martí Maspons i Pol Puig.