dilluns, 20 de març de 2017

Pic de Posets (3369 m) per la vall de Viadós des dels Plans (1540 m). A la recerca del silenci.

Data: 18/03/2017
Dificultat : S2 i S3 i l'ascensió d'una aresta PD
Desnivell:  D +/- : 1850 m / 1850 m
Horari:  7 hores fins el cim

Malgrat la bellesa del seu entorn i poseïr un dels millors descensos del Pirineu, aquesta vessant del Posets és sempre un racó molt tranquil. Sembla ser que la magnitud del seu desnivell, la necessitat d'escalar una esmolada aresta final  i el fet que molt sovint calgui fer un bivac (el refugi de Viadós sol estar tancat), allunyen sortosament a la majoria. Per a nosaltres tot això va representar una oportunitat que no voliem  deixar escapar.


Introducció:

Ve un cap de setmana de bon temps i ve també la bogeria. Tothom vol sortir. Després de fer una trucada a varis refugis del Pirineu sempre rebia la mateixa resposta: ' Completo! ' o ' Desolé. c'est complet ! ' o, en el millor dels casos ' os puedo arreglar un par de sitios ': el problema era que tindriem que compartir la vall amb el centenar de persones que omplien ja el refugi. 

Definitivament tot això no va amb nosaltres, així que canviarem de plans i finalment li vaig proposar a en Pol la sortida que aquí relatem.


Descripció: 

Sortim a les 6:50 hores del matí dels Plans (1540 m), on hem dormit amb tenda al costat del vehicle. Atravessem la congesta de neu que no permet el pas dels vehicles i arribem a les 07:20 hores al veritable 'inici' de l'ascensió, les granges de Viadós. 

Poc després baixem a buscar el pont sobre el riu i remuntem fins la pista (Poste indicador. cota 1695 m) on comença ja la neu continua. Malgrat això aprofitem que la neu està dura, el regel ha estat bò, i prosseguim amb els esquís a l'esquena fins a la cabana del clot ( 1840 m) on calcem per fi  les fustes.


Primeres llums sobre el cim del Posets




Deixem enrera les granges de Viadós



En els plans poc abans de la cabana del Clot

 De la cabana del Clot (1840 m) prosseguim amunt buscant el millor pas entre els arbres. Es millor decantar-se cap a la dreta fins trobar uns grans plans inclinats per els que caldrà pujar fins la cota 2150 m (ganivetes).

A partir d'aquí girem horitzontalment a l'esquerra per iniciar el flanqueig que ens durà al mig de la vall. Es una mica exposat i la neu està dureta, pel que decidim abordar-lo amb grampons (després veurem que habiem sobreactuat i realment es podia passar amb esquís i ganivetes).

En el flanqueig d'accés a la vall principal. Una mica expo amb neu glaçada

Un cop al centre de la vall tornem a calçar esquís i remuntem amb ganivetes a bon ritme tota una successió de comes i més comes bastant dretes. A cota 2420 el sol ens saluda per fi i comença a estovar la neu, que bona falta li fa. 

A cota 2800 m el pendent es suavitza però comencem a notar l'efecte de la manca d'oxigen. '5 per cent de pèrdua de rendiment cada 1000 metres' diu en Pol. Deu ser veritat, perque el nostre ritme comença afluixar sense que poguem fer-hi rès.

Poc més amunt saludem el corredor Jean Arlaud i prosseguim fins el coll on deixarem els esquís.


Per sobre de 3000 m mirant el Mont Perdut
Entrem a la zona dels 3000 metres

Couloir Jean Arlaud en bones condicions

Arribant a la collada (3180 m) on deixarem els esquís

Al fons, la part inicial de l'aresta, avui el tram més difícil
 
Calcem grampons i piolet i ens dirigim a l'aresta. Avui no mostra el seu aspecte més amable. El vent ha creat unes condicions de neu gelada on aflora la roca aquí i allà. I justament el pendent no es suau, sino al contrari. Bé, això és el que ens tindrem que menjar si volem fer cim.

L'ascensió comença per un tram dret de neu glaçada que dona pas a un flaqueix horitzontal per vorejar un ressalt (delicat). Acontinuació, una pala d'uns vint metres (45 graus) dona pas al fil de l'aresta que es torna quasi horitzontal.

En la pala glaçada ( 45 graus) que dona accés al fil de l'aresta

En la llarga aresta horitzontal. Calia anar amb compte
Arribem a l'avantcim. Les principals dificultats ja s'han superat però resta encara una tram d'aresta molt esmolada fins al cim. Fàcil però vertiginosa.  En Pol decideix que per avui ja està bé i m'espera aquí. Tenint en compte que es una persona que ve del camp de les curses de muntanya i que no fa ni dos sortides que ha estrenat els seus grampons, ja té molt i molt de mèrit haver arribat fins aquí.

Emprenc el tram d'aresta final i després d'alguns equilibris arribo al cim. Son les 14:00 hores. Buf ! Que bé !


Viktoria !

El Pol dalt de l'avantcim. Cadascú en la seva muntanya


El massís de la Maladeta des del cim del Posets


Fent jocs d'equilibris baixant del cim

Em retrobo amb el Pol i ens encordem per fer la resta de la baixada. Desfem l'aresta horitzontal i ens creuem amb un parell d'aragonesos que van al cim. Dels tres petits grupets que es mouen avui per la vall, només ells dos i nosaltres haurem abordat l'aresta final. Ens acomiadem i seguim. Quan arribem dalt de la pala d'accés a l'aresta trobo un sortint de roca providencial a la neu que em permet assegurar-lo amb comoditat.

Baixo jo també la pala i trobo per sort un altre pont de roca que em permet assegurar el flanqueig sense problemes.

De baixada, desfent el flanqueig horitzonal

Assegurança natural sobre un pont de roca per assegurar el flanqueig

Les darreres plaques glaçades abans del coll

Un cop al  coll relaxem la tensió. Compartim els darrers glops d'aigua que queden i tirem avall.
Els primers cent metres els trobem una mica glaçats però enseguida s'esdevé una neu primavera transformada fantàstica que ja no ens abandonarà en tota la baixada. Espectacular.


El Pol gaudint de les inacables pales de neu primavera al punt


Les cames cremen després de tants girs i més girs

Al voltant de la cota 2000 ens emborratxem de tanta neu  i ens fiquem en el mateix barranco de la Basa per buscar més emocions: primer és juganer i disfruton, però més avall temem per la solidesa dels ponts de neu (l'aigua se sent molt aprop), així que a cota 1900 sortim a la dreta amb els esquís a l'esquena com podem fins retrobar la via 'normal'.

A partir d'aquí cal anar amb compte de no perdre el contacte visual. El terreny és boscós i plè de racons i subvalletes . Nosaltres perdèrem el contacte en un d'aquests revolts i vàrem invertir una estona ben llarga fins que ens vàrem retrovar, i això que ens moviem tots dos en una porció de terreny ben petita. No és mala idea, si el grup és nombrós o poc homogeni, portar un joc de walkies.

Quan ens retrovem per fi a cota 1800 , relaxem de sobte la tensió acumulada i gaudim la baixada final per el bosc per una neu deliciosa fins al poste indicador , a cota 1695.

Una relaxada pasejada final comentant mil i una coses ens portà sense adonar-nos al pla on teniem el vehicle.  Una sortida genial.

Arribant a les granges de Viadós. Buf !

Bibliografia: 

Pirineos en esquis. Enric Faura y Jordi Longás. Ed. Desnivel
Rutas con esquís en el Pirineo aragonés. Tomo III. Jorge Garcia Dihinx. Ed. Prames


Pol i Xavier






dilluns, 13 de març de 2017

Pico Royo (3108 m) per la vall de Literola. El gran clàssic.

Dificultat: S2 i bastants trams de S3 
Desnivell + / - :   1500 m  /1500 m
Horari: unes 6:30 hores per a la totalitat de la sortida, parades incloses.

Aquest cim una mica tímid i apartat darrera la imposssant massa rocosa del Perdiguero amaga el que probablement és un dels millors descensos del Pirineu. Orientat al E i SE és ideal per a aquesta època de l'any i una mica més endavant.

L'itinerari, bastant variat, ressegueix primer per la dreta i despres per  l'eix de la vall, el curs del riu que porta a l'ibon de Literola i, des d'allà, s'enfila per una protegida cubeta que sol mantenir bona neu fins al mateix cim. 

Només quan arribem dalt de tot podrem veure l'alta vall del Portillon amb l'Espigeoles, el Gourgs Blancs, el Sei de la Baqua, el refugi del Portillon, el Lézat, etc, etc. Tot un paradís a l'abast de la ma.

I el descens no pot ser millor: una combinació de pales, flanquejos descendents sobre llacs, tubs i més pales, i tot això al llarg de prop de 1400 metres de desnivell continus ben innivats. 

En aquesta ocasió, quan arribem al llímit de la neu i descalcem els esquís, només ens separen 140 metres de desnivell de l'automòbil, espai i temps insuficients per païr tot el vertigen d'aquesta trepidant i fantàstica baixada.


Descripció

Sortim a les 07:30 hores amb les primeres llums de l'aparcament de la vall de Literola (1620 m ) i enfilem el camí que ràpidament guanya alçada entre el bosc. Cent metres de desnivell més amunt la neu és ja contínua però preferim seguir amb els esquís a l'esquena, ja que ha fet un bon regel i la neu primavera endurida permet progressar fàcilment a peu.

A cota 1900 calcem els esquís sobre una neu primavera molt granulosa i dureta (de vegades amb ganivetes) i prosseguim deixant el riu, una mica engorjat a la nostra esquerra . Quan veiem la cabana del Ubago, compte amb no seguir la que sembla la vall principal (aniriem a Estós) i a cota 2050 girem decididament a la dreta per seguir la vall que ja no abandonarem fins el Ibón de Literola (2720 m)


Poc després de calçar els esquís. Neu primavera dureta

El Perdigueret a la llum del matí
A cota 2300 m (aprox) és millor abandonar el camí d'estiu i entrar sense dubtar en el mateix eix de la vall (a l'esquerra i evident). Aquesta opció ens portarà, per uns replans primer, i després per una successió de tubs (el darrer a peu i amb grampons (40 graus d'inclinació) fins al Ibón de Literola. A partir d'aquí la neu primavera dureta deixa pas a una neu pols compactada (tassée) fàcil de tractar.

La Carme en els replans camí dels tubs del fons de la vall

Poc abans del primer tub, que es pot passar amb els esquís posats (ganivetes)

Inici de la pujada final, passat el ibón

Resseguim per l'esquerra el marge del Ibón (2720 m) i ens anem enfilant per la cubeta ben innivada de la seva esquerra fins el mateix cim del Pico Royo.

Al cim aprofitem l'absència de vent i el solet per fer una bona recàrrega de vitamina D (15-20 minuts).


La Carme arribant al cim. Al fons el Posets


Recàrrega de vitamina D en el mateix Pico Royo
La bella cara Est del Spigeoles (MD), que vaig escalar l'any 1992 i la seva cara Oest (S4) que vàrem baixar el 2015

Perdiguero (3175 m)

La baixada segueix la línia de major pendent des del cim (S3) i després S2. Cal però, començar el flanqueig del llac bastant amunt per poder arribar sense remar al seu punt d'inici.


Umm. 1500 metres ens esperen

En la pala somital del Pico Royo (S3)

En la pala d'accés al cim (S2 - S3)

La Carme en la pala cimera del Pico Royo


Tractant aquesta bona neu pols

Des d'aquí encetem un dels trams més bonics: una successió de tubs i pales (S3) que abordem sense pietat sobre una neu primavera lleugerament transformada i fàcil.

Estalactites de gel a l'entrada del primer tub

Guaitant l'entrada de la pala del tub més dret (S3)


En plena acció

La Carme en la mateixa pala. Bona neu primavera

Més avall, quan la vall s'obre, anem encadenant girs i més girs sobre neu primavera fins arribar al límit esquiable (1760 m).

I ja, després d'un breu passeig, arribem al cotxe posant punt i final a aquesta baixada que ens ha transmès tant bones sensacions.

L'endemà diumenge ens acostem a l'Ampriu per fer una pujadeta i baixadeta intrascendents per estirar les cames abans de tornar cap a casa.

Carme i Xavier

Cartografia

Alpina 3000.  Valle de Benasque 1:30000