diumenge, 26 de febrer del 2017

Precoç primavera a la Tossa Plana de Lles (2916). A la recerca de la pols...la sahariana és clar!!


ITINERARI: Estació d'esquí nòrdic de Lles (1960) - Refugi del Pradell (2115) - Pla de les Someres (2328) - Carena sud-oest entre la Tossa i el Setut deixant a oest la Bassota i Estany de Setut - Tossa Plana de Lles (2916) . Descens per la pala sud de la Tossa fins el Pla de les Someres i després mateix itinerari de pujada.
DIFICULTAT: S1/S2 en funció de l'itinerari que triem pel descens
DESNIVELL: +975/-975 mtrs
HORARI (Comptant parades): 3 h per l'ascens i 1 h pel descens
DATA: 26 de febrer 2017


DESCRIPCIÓ:


A dos de 9 som a lloc, però ens entretenim fent un cafè al refugi-hotel de Cap del Rec (1960), i amb els preparatius comencem a foquejar a dos de 10, passant abans per caixa perquè l'estació de nòrdic ja és oberta!! Sortim ben carregats amb tot l'equip de seguretat, doncs tenim intenció de despenjar-nos a la vessant oposada de la Tossa per remuntar-hi el seu corredor nord.

Prenem el sender marcat amb rombes grocs que condueix al refugi del Pradell tot atravessant zones boscoses. La neu està ben gelada aquí. A mig camí ens desviem de l'itinerari marcat i prenem amb cura i sense trepitjar traça, la pista d'esquí de fons que passa per damunt del Pradell sempre en direcció est. Arribats al Pradell (2115) i des de la mateixa pista veurem un pal indicador que ens orienta ara cap al nord. Fins aquí 40 min i molt poc desnivell.


En Martí foquejant ja per damunt del Pradell i amb el Cadí  ben present

Abandonem definitivament el domini de l'estació i seguim una estona per bosc, ja amb més pendent, fins el Pla de les Someres (2328). La neu va transformant, el dia és anticiclònic i això ens fa preveure que gaudirem del descens.

A partir d'aquí la pujada esdevé monòtona, llarga i asfixiant. En Llorenç apreta amb ganes i ens fa suar de valent. A estones una lleugera brisa atenua el sufoc, però mai es prou per calmar-lo del tot. Comencem a dubtar si estem en la latitud encertada...els ocres de la pols sahariana que ha precipitat els darrers dies i que tenyeixen el blanc tapís no ajuden a esvaïr els dubtes. Tampoc ho fa la suau pendent...estarem en mig d'una immensa i eterna duna? Si és així, acabarem disfrutant d'una jornada de "sandboarding"? És tant intensa la calor, que la càmera de fotos es declara en vaga forçada i no em permet deixar constància dels miratges de naturalesa meridional dels que estic sent testimoni!! Ara em sembla veure la llàntia d'Aladí i estic decidit a demanar-li un desig: que posi en Llorenç, i no pas el d'Aràbia, a dormir una estona!!
Perdó, els deliris febrils narratius s'apoderen de qui escriu...

Continuem amunt amb lleugera tendència nord-oest fins a deixar enrere i a oest la Bassota i l'Estany de Setut inidentificables a causa de l'espessor del mantell nival. A partir d'aquí virem clarament a est/nord-est ja buscant la carena entre la Tossa Plana i el Pic de Setut. Un cop hi arribem, intentem identificar "l'ampla" canal de baixada que dóna accés a la vessant nord, descrita a la guia d'en Crestas, però en som incapaços i desistim, feliç i consensuadament, d'escalar el corredor nord. Les cornises, les fortes pendents que intuïm i l'esgotament de la llarga i desèrtica pujada ens ho han posat fàcil. Ara ens hem d'encigalar amb la cara nord? Va home va! Millor anem a fer el vermut amb la companyia d'en Llorenç un pocs metres més amunt!! En pocs minuts tot carenejant ens atansem al cim de la Tossa Plana, que si no fos per la caixa de registre i una fita costaria de distingir de la resta de la carena. Són dos d'una, hem estat 3 horetes i el dia és radiant!!

La carena entre la Tossa i el Setut amb les seves cornises i "l'ampla" canal


Aquí sí fa un xic de ventet que ens obliga a abrigar-nos una mica, però si està tant bé al solet, que el vent no és impediment per a allargar la pausa. Les vistes a 360º són magnífiques i disfrutem d'una inusual soledat, tenint en compte que és el dia del senyor i hora punta, durant quasi una hora al cim!! Mentre ens relaxem, donem temps a que el mantell acabi de transformar i ens faci fruïr un xic més del descens.


Foto de rigor al cim 

Part alta de l'andorrana Vall del Madriu amb l'enorme refugi de l'Illa

El topònim de Tossa Plana no és casual, en la nostra llarga estada al cim ens lamentem de no haver carregat una mica més la motxilla amb una bimba per poder fer uns "toques" en tant superb escenari.

Vistes al Puigpedrós i el pics de la zona de Pas de la Casa i Puymorens

El Canigó i les muntanyes nord-ripolleses

El sempre omnipresent Massís del Cadí

El Pic de Setut, el Tossal del Bovinar, les muntanyes pallareses i la part baixa de la Vall del Madriu

Després de tant relax, emprenem el descens per l'amplíssima pala sud que manté una pendent més sostinguda que l'itinerari d'ascens. La neu ha transformat lo just per fer-nos gaudir d'una confortable baixada en condicions de primavera que permet traçar a plaer.

En Martí fintant els rocs del tram mig del descens amb el Pla de les Someres ja ben visible

                                                 

Fins el Pla de les Someres i un xic més avall xalem de valent sempre amb una neu transformada al punt just per traçar al gust del consumidor. Cap a la cota 2250 i fins la pista d'esquí de fons que queda per damunt del Pradell toca supervivència un xic tècnica per un tupit bosc de pins. La neu també ha transformat prou en aquest tram i ajuda a encadenar girs, de vegades per salt. Val a dir que aquesta zona i la següent, remant per pista d'esquí de fons i a trams per bosc altra vegada, no és massa agraïda, però és el peatge per fruïr dels 700 mtrs anteriors que sí es gaudeixen plenament.

Arribem de nou a Cap de Rec cap a les 14:30, altre volta acalorats i ara també afamats. Hem baixat en poc menys d'una hora, pas mal, en aquesta sortida de precoç primavera amb flaires saharians.

Activitat realitzada per en Martí i en Joel.


OBSERVACIONS:

Ascenció clàssica i senzilla, (fins i tot monòtona), al gegant de la Cerdanya i amb còmode accés. La seva amabilitat i poc compromís no són excusa per no acostar-se a tant magnífica talaia. Des del seu cim i en un dia serè podrem guaitar bona part dels Pirineus Catalans. A llevant el Canigó i les muntanyes nord-ripolleses i ceretanes. A nord les andorranes i ariegeses. A ponent les pallareses, araneses i fins i tot les Maladetes, mentre a sud ens acompanyaran en tot moment els murs del Cadí i el Pedraforca traient el nas.

L'exposició sud i la poca inclinació de l'itinerari farà que la neu transformi i s'estabilitzi ràpidament. Serà una bona opció per iniciar-se en recorreguts d'esquí de muntanya i per dies en que l'inestabilitat sigui la senyora dominant en la majoria d'indrets de la serralada pirinenca.

Si comencem l'excursió amb l'estació de nòrdic en funcionament ens obligaran a adquirir un forfait de "randonée" a 2.5€ si estem federats i a 3.5€ si no ho estem.

Una altra opció més directe per l'ascens, pot ser remuntar el torrent de l'Orri fins a l'estany amb nom homònim i des d'aquí anar a buscar el llom que ens conduïrà fins al Roc Blanc (2752). Un cop allà accedirem al cim per la carena sud-est. Si volem fer més entretinguda la sortida, des de l'Estany de l'Orri podem remuntar direcció nord vers les Canals de l'Orri. Es tracta de tot un reguitzell de curts corredors d'uns 150 mtrs de desnivell i orientació sud/sud-est/sud-oest en funció del que triem i amb inclinacions que no superen mai els 50º. També les podrem utilitzar com a via de descens en situacions de neu estabilitzada i si ens agrada aquest tipus d'itineraris.

2 comentaris:

Pau Carnicero ha dit...

"Ara ens hem d'encigalar amb la cara nord?" Clar, i tant!!

Unknown ha dit...

NO vam trobar "l'ampla" canal i les cornises feien basarda!! A més se'ns hagués passat l'hora del vermut!! A veure si acabes ja la tesi i anem a treure el cap a la vessant nord oest de la Muga!! ;-)